Acull dibuixos i esbossos inèdits sobre els seus projectes arquitectònics
BARCELONA, 14 des. (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Història de Catalunya recorre la "complexitat" de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) en l'extensa exposició cronològica 'Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya', la més important de les organitzades amb motiu de la commemoració de l'Any Puig i Cadafalch i que es podrà veure del 15 de desembre al 15 d'abril a Barcelona.
Segons han explicat en roda de premsa aquest dijous els comissaris, Eduard Riu i Mireia Freixa, l'exposició aprofundeix en les diferents facetes de l'arquitecte en tota la seva globalitat, molt conegut per les seves obres modernistes, i menys en les altres vessants com a polític, personatge públic i fins i tot creador d'altres estils: "No ens imaginem com era de conegut al seu moment", ha dit Riu.
Els comissaris han destacat la intenció de crear un relat fluid i "líquid", per tractar d'abordar l'arquitecte en tota la seva diversitat, per la qual cosa l'exposició transita per les diferents etapes vitals de l'arquitecte des dels inicis a Mataró (Barcelona), fins a la mort, travessant una dilatada carrera, de la qual va llegar grans obres a la capital catalana.
A més de reconstruir el despatx personal amb alguns dels seus objectes originals i part del mobiliari de l'arquitecte, l'exposició inclou materials gràfics de l'obra arquitectònica i urbanística extrets de l'Arxiu Nacional de Catalunya, que custodia l'arxiu personal, amb un "nombre important" de peces que no s'havien pogut veure mai o bé no ho han fet en els últims 30 anys, sobretot esbossos i dibuixos dels seus projectes arquitectònics.
MONUMENTALITAT PÚBLICA
L'exposició retrata un Puig i Cadafalch conservador que, no obstant això, mostrava "cert acostament al moviment modern", perquè encara que volia modernitzar l'arquitectura considerava que els espais públics havien de ser clàssics i monumentals per retenir certa representativitat, com l'escenografia de Montjuïc a Barcelona i les famoses columnes.
El recorregut es trasllada primer als anys de formació i participació en l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, per passar després a les seves primeres obres, la Casa Sisternes de Mataró, i la joieria del seu sogre a Barcelona, Joieria Macià, abans de l'ascens professional i la inserció en la Diputació de Barcelona i les Corts espanyoles.
Durant aquesta etapa, creix com a arquitecte de destacats industrials catalans, als quals projecta "la casa, la fàbrica i fins al panteó i la segona residència", i enfronta polèmiques amb els arquitectes més conservadors per l'ús de nous materials, com el formigó utilitzat a la xarxa de clavegueres de Mataró, del que s'exposa una tapa.
La seva gran faceta com a arquitecte modernista està documentada amb nombrosos esbossos, dibuixos i aquarel·les de projectes per a obres tan emblemàtiques com la Casa Amatller, la Casa Garí, la Casa Muntadas, la Casa Serra --seu de la Diputació de Barcelona--, la Casa Trinxet i els cellers de Codorníu, entre moltes altres.
L'exposició també viatja a la fundació per part de Puig i Cadafalch, entre d'altres, de la Lliga Regionalista i al seu impuls del diari 'La Veu de Catalunya', del qual a més va projectar la redacció; i també li recorda com a president de la Mancomunitat entre el 1917 i el 1923 i la seva intervenció en operacions urbanes de gran transcendència, com la Via Laietana, l'ordenació de la plaça Catalunya i l'Exposició Internacional del 1922 a Montjuïc.
El relat reflecteix després com la dictadura de Primo de Rivera es va interposar en la seva esplendor, allunyant-lo dels grans projectes i encara que va emprendre obres particulars com la Casa Casarramona, la Casa Guarro i la Casa Rosa Alemany, es va exiliar a França, on es va dedicar intensament a l'estudi de l'art romànic --camp en el qual aconseguiria ressò internacional--, fins a la tornada el 1941, època en la qual es va involucrar en la revitalització de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), entre d'altres.
