BARCELONA, 23 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Història de Barcelona (Muhba) acull del 26 de març al 5 de juliol l'exposició 'Hagadàs Barcelona. L'esplendor jueu del gòtic català', que reuneix per primera vegada vuit hagadàs, llibres de la Pasqua jueva, creades a Barcelona durant el segle XIV.
El tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa que es tracta de la "gran exposició de la temporada" del Muhba i que el seu objectiu és donar a conèixer un període històric poc conegut per a molts dels barcelonins.
Ciurana ha destacat que difícilment es podran tornar a reunir aquestes obres un altre cop ja que pertanyen a diversos museus internacionals, i el director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament, Josep Lluís Alay, ha assenyalat l'excepcionalitat de les peces exposades, que ha qualificat de "grans tresors".
TOTES LES HAGADÀS HAN ESTAT DIGITALITZADES
Tot i que a la mostra només es troben físicament vuit hagadàs de les catorze de les quals es té constància que van ser creades a la capital catalana o en els seus voltants durant el segle XIV --període d'esplendor de l'art gòtic i de la il·luminació de llibres--, les altres també són presents a l'exposició, ja que totes elles han estat digitalitzades.
Es tracta de testimonis de la història jueva, de l'art gòtic i de la cultura catalana, valorats i coneguts a escala mundial per les seves il·lustracions.
Les hagadàs van sortir del territori català fa més de 500 anys a causa de l'expulsió dels jueus el 1492 i l'única que va tornar a Catalunya va ser la que es troba habitualment al monestir de Poblet.
"TRESORS IL·LUMINATS"
La mostra està comissariada per Ana Bejarano, Josep-Lluís Carod-Rovira i Manuel Forcano, que ha explicat que l'aljama de Barcelona va ser la comunitat jueva més important de la corona catalanoaragonesa i que va albergar nombrosos tallers on es van crear aquests "tresors il·luminats", que descriuen el ritual que cal usar en el sopar pasqual o 'séder', a més de recollir la història de l'èxode del poble jueu.
En les hagadàs catalanes, a diferència de les quals es van dissenyar en altres territoris, destaca l'ús de les lletres sefardites i la freqüent presència de representacions del pa àzim i les herbes amargues, elements principals del sopar pasqual.
El director del Muhba, Joan Roca, ha fet èmfasi en la riquesa estètica de les obres i ha explicat que, segons la seva opinió, les hagadàs són unes de les peces més importants del gòtic català.
Roca també ha comptat que, amb motiu de la mostra, el Muhba albergarà aquest dimarts i dimecres les jornades 'Hagadàs: història, narrativa i llegat artístic', on es parlarà del context històric d'aquestes obres d'art, dels significats dels rituals que descriuen i de les tècniques pictòriques empleades en les il·lustracions figuratives, entre d'altres temes.
