El museu renova el recorregut arqueològic amb una aula episcopal i un baptisteri
BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)
El Museu d'Història de Barcelona (Muhba) ha remodelat la part dedicada a la Barcelona de l'antiguitat tardana --entre els segles IV i VII-- amb una exposició de 120 peces que podrà veure's a partir d'aquest dilluns al renovat recorregut arqueològic de la Plaça del Rei, que presenta una aula episcopal, un baptisteri i construccions annexes.
La mostra 'Barcelona en l'antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat' s'articula amb l'itinerari arqueològic "atractiu i renovat" i proposa una nova interpretació de les profundes transformacions polítiques, religioses, socials i d'urbanisme que va patir la ciutat, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa el director del Muhba, Joan Roca.
Roca ha destacat la llarga durada del període de l'antiguitat tardana, posterior a la gran crisi del món romà del segle III i previ a l'Edat Mitjana, durant el qual es va adoptar el cristianisme com a religió oficial a la ciutat, que va passar de ser la 'Barcino' romana a la 'Barcinona' visigoda.
Es tracta de la primera etapa del projecte de remodelació general amb el qual es vol donar un nou impuls a la seu del Muhba del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, que inclou el subsòl arqueològic, el Palau Reial i la Casa Padellàs, ha recordat el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana, que l'ha adscrit al Pla Barcino.
El recorregut inclou un interactiu que revela els passos dels descobriments d'aquestes restes, pertanyents a una època de la qual encara s'investiguen fets, com la presència visigoda, el desmantellament del fòrum o la transformació d'un quart de la ciutat en reducte episcopal, ha assenyalat la comissària, Julia Beltrán.
EL BISBE, EL CENTRE DE LA CIUTAT
L'aula episcopal és un edifici de tres naus separades per columnes construït el segle V, i era una sala de recepció i presentació del bisbe, la figura al voltant de la qual pivotava la vida de la ciutat, ha destacat Beltrán.
El baptisteri era l'espai on la comunitat cristiana portava a terme la cerimònia del baptisme, i conserva una piscina octogonal del segle VI, amb escales en forma de creu, així com detalls de la pintura del sostre d'aquesta data, amb motius geomètrico-florals.
També es mostra iconografia cristiana pertanyent a sarcòfags i dos laudes funeràries, un element que la comissària ha valorat com a molt important.
A més de peces de vestimenta i la vida diària de la ciutat, s'hi inclouen elements de mida més gran, com una pintura mural que formava part de la decoració del baptisteri i que conserva una frase de la fórmula de renunciació al diable que es pronunciava abans del baptisme.
