BARCELONA 10 nov. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Joan Miró de Barcelona descobreix la fascinació que l'art primitiu sumeri va suscitar entre artistes moderns com Joan Miró, Henry Moore, Albert Giacometti, Le Corbusier, Barbara Hepworth, Horacio Coppola i Willi Baumeister a l'exposició 'Sumer i el paradigma modern', que es podrà visitar fins al 21 de gener.
El ressò que nombroses revistes modernes es van fer de la troballa de destacades peces arqueològiques en jaciments del sud d'el Iraq durant el període d'entreguerres va desencadenar un efecte de fascinació en una generació d'artistes que la mostra explora de la mà del comissari Pedro Azara.
"No era un art especialment promogut i, en canvi, va transcendir pel suport de diferents publicacions, que permet que una generació de surrealistes i altres artistes descobreixi un nou art primitiu en un moment en el qual l'art africà està explotat", ha explicat el comissari.
Per al comissari, el recorregut --de 200 peces i quatre àmbits temàtics-- cerca trobar una resposta a l'interès mostrat per una generació destacada d'artistes del segle XX, i com aquest va influir en el desenvolupament del seu llenguatge artístic.
La primera sala evoca una cova que reuneix catàlegs, revistes, llibres, postals, fotografies, cartells i nombrosa documentació publicada en l'època, i destaca la instal·lació amb un poema de Juan Eduardo Cirlot del 1949, que es converteix en el primer poema --de 400 versos-- dedicat a la cultura sumèria.
Després de la sala inicial, el recorregut fa parada en els mites sorgits dels textos mesopotàmics que van ser descoberts i traduïts al segle XIX i XX.
D'entre ells, destaca el de la torre de Babel, que al final de l'Edat Mitjana va ser acollit per simbolitzar l'ambició humana i que va ser pres per Le Corbusier i Adolf Loos en sentit positiu en els seus projectes arquitectònics --en els quals van recórrer a la tipologia del zigurat--.
El Poema del Gilgamesh, epopeia sumèria prèvia a l'Odissea d'Homer, va ser de gran inspiració també per a artistes com Baumeister que, després de la II Guerra Mundial, va trobar consol en els versos citats entorn de la lenta conscienciació de l'heroi i de la seva condició mortal.
"NO HI HA FUTUR, CAL MIRAR Al PASSAT"
"Com no hi ha futur cal mirar al passat", deien alguns artistes de la generació citada que van abraçar l'art sumeri com una forma de trobar sentit.
La següent sala aprofundeix en els aspectes de l'escriptura cuneiforma, característica de la cultura mesopotàmica, que va despertar gran interès entre artistes com Henri Michaux i Juan Batlle Planas, mentre que després s'aborda la composició per acabar amb les figures creades per Henry Moore, Joan Miró, Alberto Giacometti i Barbara Hepworth, com joies de la corona de la mostra.
DESCOBRIMENT A PALMA DE MALLORCA
Una de les significacions més destacades de l'exposició és la sèrie de grafitis d'inspiració sumèria trobats recentment a l'estudi de Joan Miró a Palma de Mallorca i que l'artista va clavar amb xinxetes per tenir-los al seu abast.
Aquests van ser utilitzats com a esbossos d'escutlures caracteritzades per uns ulls desorbitats, com la imatge perseguida per un inquietant Buster Keaton en un film de Samuel Beckett, contingut en la mostra en forma d'instal·lació.
