BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
La III Mostra de Cinema Italià de Barcelona (MCIB) presenta vuit llargmetratges italians contemporanis --deu comptant les dues projeccions especials--, inèdits a Espanya però presents en festivals europeus, que podran veure's de manera gratuïta en el cinema Verdi a partir d'aquest divendres i fins al 18 de desembre.
En aquesta edició, sota el lema 'El millor cinema italià dels últims anys', destaca una tendència del cinema italià recent de "mirar de Roma per sota", redescobrint el sud del país amb una afecció al territori que la responsable de la MCIB, Daniela Aronica, ha valorat com a importantíssim: un exemple són 'Anime Nere', de Francesco Munzi, i 'In grazia di Dio', la pel·lícula inaugural del festival.
El crític Maurizio Di Renzo, encarregat de la selecció artística de la mostra, ha subratllat que cinc dels deu llargmetratges presentats són òperes primes, a càrrec de joves cineastes que, ja en la trentena, tenen un discurs clar i mostren un "relleu generacional".
Entre les projeccions especials s'inclou també '9x10 Novanta', un projecte que ha encarregat la realització de nou curtmetratges a deu directors italians de renom amb motiu del 90 aniversari de l'Istituto Luce Cinecittà --que organitza la mostra--, i que substitueix l'habitual concurs de curts.
Els curtmetratges --que obriran les projeccions de les pel·lícules-- teixeixen mosaic de relectures del segle XX, fet a partir d'imatges d'arxiu de l'Istituto: una reelaboració que és "més que un remontatge", i que a més d'una sonorització nova, en molts casos inclou literatura i poesia, ha afegit Di Rienzo.
'IN GRAZIA DI DIO'
La projecció del llargmetratge 'In grazia di Dio', que obrirà el festival estarà acompanyada de la lliura del premi Premi d'Honor del Centre di Studi sul Cinema Italià (CSCI) al seu director, Edoardo Winspeare.
"És una pel·lícula molt petita" --ha explicat Winspeare--, molt provincial, doncs ha estat rodada en un mes en una ràdio de 2 quilòmetres, amb el dialecte salentí com a llengua per transmetre autenticitat i amb actors no professionals, de poble: la protagonista, Celeste Casciaro, és la dona del director, i està acompanyada per la seva filla en paper coprotagonista i per un company d'oficina de Winspeare.
Es tracta d'una història "dura, amb conflictes terribles entre les dones, sobretot la mare i la filla", que posa a relluir les dificultats que existeixen a vegades per transmetre afecte però, en realitat, tracta l'amor i la recerca de la felicitat; una pel·lícula que, després de presentar-se en la Verdinale, ha estat un èxit a Itàlia i l'han comprat 12 països estrangers.
És també el film de menor pressupost del director, 400.000 euros, una xifra llunyana als dos milions que va costar la primera pel·lícula de Winspeare, que ara seria "impossible d'arribar-hi".
El director i el crític han apuntat que el finançament privat com a mesura anticrisi exemplifica una tendència actual del cinema italià que, davant de les poques subvencions d'un govern amb una burocràcia molt lenta, sobreviu amb el 'product placement', el 'tax credit' (que permet a empresaris privats desgravar el 40% de la inversió) i les aportacions de l'Italian Film Comissió.
Amb el mateix pressupost que 'In grazia di Dio' --que va fer servir packs de menjar i xecs dentals valorats en 15.000 euros per pagar als seus extres-- es troba a la mostra la pel·lícula 'Più buio di mezzanote', de Sebastiano Riso, i 'The Lack', una obra de videoart que exemplifica una línia narrativa emergent.
