Detectius Oliver investiga unes 60 desaparicions de tota mena a l'any, la majoria voluntries
TERRASSA (BARCELONA), 9 (EUROPA PRESS)
El cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra, el sergent Pere Sánchez, ha afirmat que un 78% dels casos de desaparició d'mbit criminal a Catalunya estan relacionats amb situacions prvies de violncia de gnere: "És una realitat, una desgraciada realitat".
Ho ha explicat en una entrevista d'Europa Press en motiu del Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent, que se celebra aquest 9 de mar, al costat de la cap de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, la cap Laura Villanueva.
Sánchez ha detallat que a Catalunya cada any hi ha un o dos casos de desaparicions d'mbit criminal --en les quals s'intueixen indicis criminals-- encara que "hi ha molta xifra negra de casos" que potser no s'han denunciat.
Ha explicat que, encara que passin anys sense resoldre's una desaparició sense causa aparent, "la investigació no es tanca mai" i se segueixen verificant declaracions i cercant nous indicis.
No obstant aix, si la persona desapareguda és menor de 65 anys, se li declara la mort als 10 anys de la desaparició, mentre que si és major de 65 anys, se li declara mort després de cinc anys.
PRIMERES HORES CLAU
Villanueva ha dit que les desaparicions són "multicausals i complexes" i ha subratllat el paper de l'Oficina d'Atenció a les Famílies, que roman en contacte amb associacions de desapareguts, amb la Secretaria General de l'Estat i amb els mossos que porten la investigació, a més d'acompanyar i informar a la família de tots els avanos.
"Les primeres hores d'una desaparició són crucials, i s'ha de derrocar el mite que s'ha d'esperar 48 hores per denunciar. Al moment en el qual se sap que en les rutines diries d'aquesta persona aix no és normal, s'ha de posar una denúncia", ha manifestat Villanueva.
També ha explicat que si una persona no vol ser trobada té dret a la seva intimitat i a desaparixer, i que si una vegada trobada, la persona no vol que s'avisi a la família, s'intenta parlar amb ell o ella "per almenys dir a la família que est bé".
EL PAPER DELS MITJANS
Una altra de les tasques de l'oficina és orientar a les famílies sobre la convenincia o no de difondre una desaparició a través dels mitjans de comunicació, encara que Villanueva ha dit que moltes famílies intenten "agafar-se a qualsevol informació que els porti a la troballa del seu familiar desaparegut", per la qual cosa moltes també contacten amb vidents i detectius.
"Quan és un desaparegut amb Alzheimer si que interessa que es faci difusió, perqu és vital i així es localitzar a la persona de forma rpida. En altres desaparicions hem de protegir a les famílies, perqu potser perjudica el seu estat d'nim o a les investigacions policials", ha afirmat.
DETECTIUS PRIVATS
La detectiu privada de detectius Oliver, Alexandra Oliver, ha explicat en una entrevista d'Europa Press que el seu sector treballa amb desaparicions voluntries, ja que en les desaparicions de l'altre tipus "les forces de seguretat de l'Estat tenen competncies exclusives en matria de delictes perseguibles d'ofici".
Ha explicat que per les seves oficines passen unes 60 desaparicions a l'any, i que la majoria de les investigacions se solucionen "de forma ptima", en un procés que s'intenta que no sobrepassi els 60 dies i en el qual es manté el contacte permanent amb les famílies.
Així mateix, la detectiu ha explicat que ajuden la policia quan la desaparició té matisos criminals i aporten "informació valuosa i ratificada en seu judicial" als magistrats o policies que porten el cas, tot i que operen pel seu compte.
