BUENOS AIRES, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
El poeta, escriptor i periodista argentí Juan Gelman, guanyador del premi Cervantes el 2007 i autor de més d'una trentena de llibres, ha mort aquest dimarts als 83 anys a Ciutat de Mèxic, on residia des del 1976, després d'exiliar-se del seu país d'origen a causa de la dictadura militar.
Gelman, que va néixer a Buenos Aires el 3 de maig del 1930, va viure com a exiliat a Roma, Madrid, Managua, París, Nova York i Mèxic, alternant la seva activitat política contra la dictadura militar amb tasques per a la Unesco. En la seva extensa carrera va ser guardonat amb el Premi Nacional de Poesia, el premi Cervantes, el premi Pablo Neruda i el premi Reina Sofia de Poesia.
Durant la seva absència de l'Argentina va arribar a estar condemnat a mort per la dictadura del seu país i va patir de prop el drama dels "desapareguts" quan el seu fill i la seva nora van passar a formar part d'aquesta dolorosa llista, tal com recullen els diari argentins el dia de la seva mort.
Des que el 1956 va publicar el seu primer llibre, 'Violín y otras cuestiones', Gelman va començar a ser conegut per l'Amèrica Llatina amb obres com 'El juego en el que andamos', 'Velorio del solo' o 'Gotán'.
DRAMA PERSONAL
Tot i això, amb el pas dels anys, la seva poesia es va amarar de la seva visió d'esquerres i de la situació política a l'Argentina, que va dificultar la publicació i el va obligar a exiliar-se sota amenaces de mort i després de la desaparició de la seva dona i fills. Així, va passar un temps a Roma, París, Nova York, fins a establir-se a Mèxic, on vivia fins avui.
A l'exili va publicar, per exemple, 'Hechos y relaciones' o 'Si dulcemente', part d'una etapa reflex del clima de derrota i pèrdua sofert per l'autor. Un altre aspecte curiós de l'obra de Gelman és la presentació de la seva pròpia poesia com a traducció, en algunes ocasions. Atribuïa els seus versos a poetes apòcrifs, com va quedar de manifest a 'Traducciones III: los poemas de Sydney West'.
El 1988 va aconseguir tornar per primera vegada a l'Argentina i l'any 2000, després d'anys de recerca, va aconseguir trobar i identificar a l'Uruguai la seva néta, filla de Marcelo Gelman i María Claudia García.
LES PARAULES DE L'EXPRESIDENT ZAPATERO EL 2007
Al rebre el premi Cervantes, l'escriptor argentí va dir que "la poesia és com una donzella tendra i de poca edat i en tot extrem bonica", parafrasejant don Quixot. Allà va recordar també que el poeta "no escriu per viure, sinó que viu per escriure".
El llavors president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va transmetre en aquella data la seva felicitació a Gelman i va dir que es tractava d'"un merescut reconeixement a la seva obra literària, que transcendeix fronteres i idiomes, que ha sabut parlar al cor i a la intel·ligència dels homes en la justícia i de la veritat".
Segons Zapatero, vida i obra de Gelman "són símbols de la resistència de la paraula davant de l'horror, símbols d'esperança", demostrant que "sí hi ha poesia després de la barbàrie". "La seva paraula, que és paraula de molts, obre espais per entendre l'incomprensible, per donar-li sentit al dolor, per seguir vivint amb l'esperança i la capacitat d'estimar intacta, per sentir-nos un i molts entorn d'ella", va sentenciar.
