Actualitzat 09/12/2021 19:16 CET

Mor Lina Wertmüller, la primera dona nominada a l'Oscar a la millor direcció, als 93 anys

Lina Wertmüller
CLINTON WALLACE / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

MADRID, 9 des. (EUROPA PRESS) -

L'aclamada cineasta italiana Lina Wertmüller s'ha mort als 93 anys. Reconeguda per haver dirigit pel·lícules com 'En una noche repleta de lluvia', 'Camorra: Contacto en Nápoles' o 'Mimí metalúrgico, herido en su honor', va ser el 1977 quan va fer història en ser la primera dona a optar a l'Oscar a la millor direcció, pel seu llargmetratge 'Pascualino Siete Bellezas', pel qual també va optar a l'estatueta al millor guió original. El 2019, va rebre un Oscar honorífic i una estrella al passeig de la Fama de Hollywood.

Nascuda el 1928 a Roma, Wertmüller, el nom complet de la qual era Arcangela Felice Assunta Wertmüller von Elgg Spanol von Brauneich, pertanyia a una família aristòcrata d'origen suís. Va començar la seva carrera com a actriu i el 1962 va aconseguir un reconeixement com a assistent de direcció en l'aplaudit film '8 y 1/2' de Federico Fellini.

Un any després, el 1963, Wertmüller va estrenar la seva òpera primera, 'I Basilischi', que narrava un dels temes més freqüents de la seva filmografia, la vida de la gent del sud d'Itàlia, i va comptar amb música composta per Ennio Morricone. A aquest títol, el van seguir altres èxits comercials com 'Hablemos de hombres' o 'La pícara Rita', va arribar a codirigir un títol de l'spaghetti western, 'The Belle Star Story', juntament amb Piero Cristofani.

Va ser en la dècada dels 70 quan va començar a obtenir reconeixement, amb llargmetratges de marcat símbol polític. Els seus títols més reconeguts van ser una sèrie de quatre pel·lícules protagonitzades per Giancarlo Giannini. La primera va ser 'Mimí metalúrgico, herido en su honor', que va competir en el Festival de Cannes de 1972; seguida d''Amor y anarquía', que també va optar a la Palma d'Or l'any vinent.

UNA CINEASTA DE LA TALLA DE FELLINI I SCOLA

Va continuar amb 'Insólita aventura de verano' i va culminar aquesta tetralogia temàtica amb 'Pasculiano Siete Bellezas', per la qual va ser nominada a l'Oscar a la millor direcció i al millor guió. Després de la seva candidatura, no va ser fins al 1994 quan una altra dona va optar a aquesta estatueta, Jane Campion per 'El piano'.

'Pasculiano Siete Bellezas' també va consolidar Wertmüller com una de les grans figures del cinema italià de l'època, perquè el seu nom es va unir al d'altres grans com l'esmentat Fellini, Luchino Visconti, Liliana Cavani o Ettore Scola, entre d'altres.

Després de dirigir aquest film, altres treballs reconeguts seus amb 'Camorra: Contacto en Nápoles', que va obtenir el Premi Otto Dibelius en la Berlinale, o 'Una noche de claro de luna', que va competir pel Lleó d'Or en el Festival de Venècia del 1989. El seu últim treball va ser el curt documental 'Roma, Napoli, Venezia... in un crescendo rossiniano', el 2014.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés