Enrique Palomares - Europa Press
VALÈNCIA 24 oct. (EUROPA PRESS) -
La política, professora i escriptora valenciana Carmen Alborch
--ministra de Cultura al Govern d'Espanya del PSOE entre el 1993 i 1996-- ha mort a l'edat de 70 anys, segons han confirmat a Europa Press diverses fonts properes.
L'última aparició pública d'Alborch va ser el passat 9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, quan va rebre l'Alta Distinció de la Generalitat. En el seu discurs, com que va exercir a més com a portaveu dels guardonats, va asseverar que el feminisme "havia de ser declarat Patrimoni de la Humanitat".
"El feminisme, com que ha millorat la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat", va dir en aquell acte institucional el passat 9 d'octubre en presència, entre d'altres, del president del Govern central, Pedro Sánchez; i del cap del Consell, Ximo Puig.
Carmen Alborch, nascuda a Castelló de Rugat (València) el 1947, va ser ministra de Cultura del Govern d'Espanya entre el 1993 i 1996, a més de diputada del grup socialista en tres legislatures. El 2007 va ser candidata a l'alcaldia de València, i va exercir de portaveu socialista a l'Ajuntament fins el juny del 2011.
LLUITA PER LA IGUALTAT
En el seu currículum figuren nombroses distincions per la seva lluita per la igualtat entre dones i homes, com el Premi de Dones Progressistes, Premi Meridiana de la Junta d'Andalusia, Premi Rosa Manzano 2007 o Premi de Gabriela Sánchez Aranda 2009.
Va ser sòcia d'honor de l'Associació Clàssiques i Modernes i de l'Associació de dones investigadores i tecnòlogues (AMIT). A més, va rebre també el Premi Generant Art 2015 concedit per l'Associació Generant Art de dones artistes.
Li va ser concedida la Creu d'Honor de San Raimundo de Peñafort, nomenada Officier Dans L'ordre Des Arts Et Des Lettres y de La Gran Cruz de Carlos III. També va ser patrona d'honor del Teatre Real.
Com a autora, a més de diverses obres especialitzades relacionades amb el Dret Mercantil, és responsable de títols com a 'Solas, gozos y sombras de una manera de vivir' (1999); 'Malas, rivalidad y complicidad entre mujeres' (2002); 'Libres, ciudadanas del mundo' (2004), 'La ciudad y la vida' (2009) i 'Los placeres de la edad' (2014).
