CÒRDOVA, 28 maig (EUROPA PRESS) -
El dramaturg, novel·lista, poeta i assagista Antonio Gala ha mort aquest diumenge als 92 anys, segons ha confirmat el Patronat de la Fundació Antonio Gala i la família a través d'un comunicat.
La capella ardent s'instal·larà al saló d'actes de la Fundació Antonio Gala i romandrà oberta des de les 10.00 fins a les 17.00 hores d'aquest dilluns.
Escriptor precoç, als cinc anys escriu un relat curt i als set la seva primera obra teatral. Als catorze fa una conferència al Cercle de l'Amistat de Còrdova.
El 1951, amb 15 anys, ingressa a la Universitat de Sevilla en la llicenciatura de Dret, i es matricula per lliure a Madrid en dues carreres més: Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques. Durant els seus anys universitaris publica els seus primers poemes en les revistes de l'època: Escorial, Platero, Cántico i funda dues revistes: Aljibe i Arquero de Poesia, amb Gloria Fuertes i Julio Mariscal Montes.
Una vegada llicenciat, inicia oposicions per ser advocat de l'Estat obeint el mandat del seu pare, però abandona en el segon any. Durant els anys posteriors viu a Jerez de la Frontera i a Còrdova. De tornada a Madrid imparteix classes de Filosofia i Història de l'Art a diferents col·legis per guanyar-se la vida. El 1962 se'n va a Itàlia, on viu gairebé un any.
A hores d'ara, Antonio Gala havia escrit el llibre de poemes 'Enemigo Íntimo' (1959) pel qual rep un accésit en el Premi Adonais de Poesia. La primavera del 1963, ja de tornada a Espanya, rep el premi Las Albinas, pel seu relat 'Solsticio de Verano'. Al juliol li és concedit el Premi Nacional Calderón de la Barca per la seva comèdia 'Los Verdes Campos del Edén'. Comença així una llarga i fructífera carrera com a dramaturg, durant la qual escriu obres com 'Anillos para una dama' (1973) o 'Petra Regalada' (1980).
En la seva faceta d'articulista ha treballat en diaris com Pueblo, Sábado Gráfico, Actualidad española, El País i El Mundo. En l'actualitat col·laborava a El Mundo amb la columna titulada La Tronera, en la qual va publicar una recopilació el 1996. Diverses de les seves sèries d'articles han estat publicades posteriorment com a llibres. És el cas de 'Charlas con Troylo' (1981); 'En propia mano' (1985); 'Cuaderno de la dama de otoño' (1985); 'Dedicado a Tobías' (1988); 'La soledad sonora' (1991) i 'A quien conmigo va' (1994).
A més d'articulista, també era conferenciant sobre temes literaris, especialment de teatre. D'aquesta última faceta destaquen títols com a "Teatro de hoy, teatro de mañana" (1978) o "El mito de la libertad" (1992). Amb la seva primera novel·la 'El manuscrito carmesí' (1990) va guanyar el Premi Planeta. Va seguir 'La pasión turca' (1994), 'Más allá del jardín' (1995), 'La regla de tres' (1996), 'Las afueras de Dios' (1999), 'El imposible Olvido' (2001) y 'Los invitados al jardín' (2002). Posteriorment, ha publicat 'El dueño de la herida' (2003) i 'El pedestal de las estatuas' (2007). 'Granada de los Nazaríes' o 'Andaluz', tots dos del 1994 i la publicació de recopilacions com 'Córdoba de Gala' (1993) són fruit del seu interès per la cultura andalusina, de la qual se sentia partícip.
En la seva obra poètica hi ha llibres publicats a una edat primerenca, 'Enemigo íntimo', i altres de molt més propers en el temps: 'Poemes cordovesos' (1994), 'El águila bicèfala: Poemas cordobeses' (1994), 'El águila bicéfala: Textos de amor' (1994), 'Poemas de amor' (1997) i 'El poema de Tobías desangelado' (2005). A més del Premi Adonais, del Planeta i del Calderón de la Barca, ha rebut, entre d'altres, els següents guardons: Premi Ciutat de Barcelona 1965; Premi Fòrum Teatral 1971; Premi Nacional de Literatura, Premi de l'Espectador i Premi de la Crítica del 1972; Premi Quixot d'Or 1972-73; Premio Antena d'Or i Premi Mayte de 1973; Premi Nacional de Guions 1973 i Premi Mitjans Audiovisuals 1976.
