MADRID, 9 març (EUROPA PRESS) -
Max von Sydow, l'actor suec nominat dos cops a un Oscar, el 1989 per 'Pelle, el conqueridor' i el 2012 per 'Tan fort i tan a prop', s'ha mort als 90 anys. També va participar en pellícules com 'El set segell', 'La font de la donzella', 'L'exorcista' o 'Hannah i les seves germanes'. Més recentment també va formar part del repartiment d'una de les últimes entregues de la saga Star Wars i va participar en diversos capítols de la popular srie Joc de trons.
Ha estat la seva dona, Catherine von Sydow, qui ha confirmat la mort de l'actor en el setmanari 'Paris Match'. "Amb el cor trencat i una tristesa infinita, tenim el dolor extrem d'anunciar la mort de Max von Sydow el 8 de mar del 2020", ha afirmat l'esposa de l'actor.
Va néixer el 10 d'abril del 1929 a Lund, Escnia (Sucia) en una família d'arrels aristcrates i fill de docents, Max von Sydow va comenar a fer els seus primers passos en la interpretació al teatre amateur del seu collegi. Es va formar al 'Dramaten' d'Estocolm i durant els seus anys d'estudi va tenir l'oportunitat de debutar a la gran pantalla grcies al director Alf Sjberg a 'Solo una madre' (1949).
Després va arribar el director que va marcar decisivament la seva carrera, Ingmar Bergman, que el va convertir en el seu actor fetitxe. El 1957 va rodar a les seves ordres 'Llega el señor Sleeman', 'Maduixes silvestres' i 'El set segell'. Tres títols més l'any següent --'Rabies', 'En el umbral de la vida', 'El rostre'-- el van convertir precisament en el roste del cinema del geni suec.
La seva fructífera collaboració es va estendre a 'La font de la donzella' (1960), a 'Como en un espejo' (1961) o 'Els combregants' (1963), fins que el 1965 l'actor va fer un salt a Hollywood en la superproducció bíblica 'La historia más grande jamás contada' on va compartir cartell amb Dorothy McGuire, Charlton Heston, Claude Rains, José Ferrer, Telly Savalas o Martin Landau.
Va tornar a rodar amb Bergman dues pellícules, 'La vergüenza' i 'La hora del lobo', totes dues estrenades el 1968, i un any més tard 'Passió'. Va acompanyar també el director en la seva primera producció nord-americana, 'La carcoma' (1971), abans que el 1973 adoptés el paper que li va donar fama mundial, el de pare Merrin en la llegendria cinta de terror 'L'exorcista'.
Un altre dels seus papers més populars va ser el del malvat Emperador Ming en l'adaptació cinematogrfica del popular cmic 'Flaix Gordon' (1980) i també va participar al costat de Sylvester Stallone, Michael Caine o el futbolista Pelé en la mítica 'Evasió o victria' (1981). 'Conan, el Brbar' (1982), el film de la saga James Bond 'Mai diguis mai més' (1983), l'adaptació de 'Dune' (1984) que va dirigir David Lynch o 'Hannah i les seves germanes' (1986) de Woody Allen van ser alguns dels títols que van marcar la seva dilatada carrera.
La seva primera nominació a l'Oscar li va arribar el 1989 com a millor actor protagonista per la seva feina en el film dans 'Pelle, el conqueridor', cinta que finalment va obtenir l'estatueta a la Millor Pellícula de Parla no Anglesa. L'Oscar a Millor Actor aquell any va ser per a Dustin Hoffman la seva actuació a 'Rain Man'.
El 2012 va tornar a optar al premi de l'Acadmia de Hollywood, en aquest cas a millor actor de repartiment, per la seva actuació en el drama 'Tan fort i tan a prop', per aquell cop el guardó va ser per a un altre veter, Christopher Plummer, per la seva interpretació a 'Beginners'.
Altres títols populars en la seva imponent filmografia són 'Jutge Dredd' (1995), 'Més enll dels somnis' (1998), 'Minority Report' (2002), 'L'escafandre i la papallona' (2007), 'Robin Hood' (2010) o 'Shutter Island' (2010) a les ordres de Martin Scorsese. Abans, el 2001, va rodar 'Intacto', la seva primera producció espanyola a les ordres de Juan Carlos Fresnadillo.
'Kursk', un film estrenat el 2018 que relata la tragdia del submarí nuclear rus K-141 Kursk que va tenir lloc l'agost de l'any 2000 ha estat el seu últim film, tot i aix el 2018 Max von Sydow encara tenia una pellícula pendent d'estrenar, 'Echoes of the Past', un drama dirigit per Nicholas Dimitropoulos.
