Foto: BEGOÑA RIVAS
MADRID, 3 Jul. (EUROPA PRESS) -
El periodista Rafael Martínez Simancas (Còrdova 1962) ha mort aquest dijous als 53 anys a causa d'una leucèmia, segons han confirmat a Europa Press fonts de Vocento.
Llicenciat en periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, ha estat director del diari 'QUÈ!' i col·laborador d'altres capçaleres del Grup Vocento a través de Colpisa, així com d'ABC/Madrid.
A més, era col·laborador d'Europa Press, com a columnista d'OTR/Press; també ha treballat a la cadena Cope, Onda Cero, Cadena SER i Punto Radio.
Té una Antena d'Or, atorgada per la Federació Espanyola de Professionals de Ràdio i Televisió i un Premi de Periodisme de l'Ajuntament de Madrid.
Reproduïm aquí la seva última columna a OTR/Press, publicada el passat 24 de juny:
Rafael Martínez-Simancas.- Somnis cars
"Hi ha un anunci que ni s'ho planteja, directament respon que sí: tots els nostres somnis són cars, (i alguns horteres). Cada un que respongui si necessita un iot per ser feliç o es conforma amb uns bons amics amb els quals prendre unes canyes de tant en tant.
El que em sorprèn són els somnis col·lectius que arrosseguen i desmunten passions, per exemple el futbol on no passar a la següent fase sembla una tragèdia nacional que mereix teràpia per a tots i que ens va a costar durant un temps haver estat baixats per Holanda. També el futbol és un somni car? Tanta importància se li dóna a l'anomenat esport rei?, Viurem aquesta derrota mundialista com una traïció del destí?, No és molt exagerar? Es podria pensar que o sortim al carrer amb la samarreta vermella o les nostres vides no tenen sentit.
En futbol, com en la vida, com en els somnis sembla que no acceptem assumptes barats i perdre és una realitat que ens humanitza. De fet hauríem d'aprendre que serà molt difícil tenir un veler, un avió privat, una illa a les Bahames o dues butaques fixes en l'Òpera de Berlín. I pot ser que fóssim més feliços perquè no fa falta marejar-se a l'avió, per això val qualsevol línia comercial, és però bonic recórrer món que ocultar-se en una illa, és més divertit prendre unes canyes amb els amics que l'Òpera de Berlín, gairebé segur.
Però el futbol sembla que ens ha captat i sense arribar a les tragèdies que veiem al Brasil quan l'equip no carbura se'ns ha instal·lat una depressió col·lectiva absurda. Per tant, a més de somnis cars tenim també somnis babaus i de l'estupidesa ha de respondre cadascun pel seu compte sense fer responsable a ningú. Cadascun som responsables dels nostres nivells d'hortera en sang.
Ara que comença San Fermín, algú s'imagina que un milionari comprés totes les entrades de la Plaça per veure sol la cursa de braus?, On anava a quedar l'ambient, on les quadrilles tan animoses?, a vegades en excés".
