MADRID, 6 febr. (EUROPA PRESS) -
L'actor Kirk Douglas, el mític 'Esprtac' de Stanley Kubrick, ha mort aquest dimecres als 103 anys, segons ha informat la seva família en un comunicat.
"Per al món era una llegenda, un actor de l'poca daurada del cinema, un humanista comproms amb la justícia i les causes en qu creia marcaven una pauta cap a la qual tots nosaltres havíem d'aspirar", ha anunciat el seu fill, Michael Douglas.
L'actor ha subratllat que el seu pare va viure una bona vida i ha deixat un llegat en el cinema que perdurar durant generacions, així com la histria d'un filantrop que va treballar per ajudar el públic i portar la pau al planeta.
Kirk Doulgas, el nom veritable del qual era Issur Danielovitch Demsky, ha protagonitzat gairebé un centenar de pellícules, entre les que destaquen grans clssics com 'Esprtac' o 'Camins de glria', totes dues de Stanley Kubrick, 'Cautivos del mal', de Vincente Minnelli o 'El gran carnaval', de Billy Wilder.
Fill d'immigrants jueus, va estar nominat tres vegades al premi Oscar a Millor Actor, per no va ser fins el 1996 quan va pujar a l'escenari per recollir l'estatueta en reconeixement a tota una prolífica carrera amb més de 90 pellícules.
Nascut el 9 de desembre del 1916, va comenar la seva carrera en la indústria cinematogrfica el 1946 amb 'L'estrany amor de Martha Ivers'. El seu últim paper, el telefilm 'Los asesinatos del Empire State' es va estrenar el 2008. Al llarg d'aquests anys, Douglas ha interpretat una infinitat de personatges llegendaris com Esprtac, el coronel Dax o al mític artista Van Gogh.
Dins d'aquesta mplia carrera, va rebre la seva primera nominació a l'Oscar amb 'El ídolo de barro' per interpretar el boxador Midge Kelly. Un any més tard va canviar els guants de boxa per la trompeta a 'El trompetista' (1950) i va donar vida al músic de jazz Rick Martin, que descobreix que la fama no és fcil d'aconseguir.
El 1951 va protagonitzar 'El gran carnaval', en qu encarnava un periodista que allargava el rescat d'un miner per aconseguir una bona histria. Aquell mateix any, va interpretar James McLeod a 'Brigada 21', un detectiu que descobreix més del que espera en un cas.
TERCERA NOMINACIÓ A L'OSCAR EL 1956
Amb 'Cautivos del mal' (1952), Douglas va obtenir la seva segona nominació a l'Oscar. El veter actor donava vida a Jonathan Shields, un paper difícil d'interpretar per amb el qual es mostra satisfet.
Dos anys més tard va protagonitzar l'adaptació cinematogrfica de la novella de Jules Verne, '20.000 llegües de viatge submarí' (1954). El 1956, va assolir la seva tercera nominació a l'Oscar per la interpretació a 'Van Gogh, la passió de viure', un paper es va apoderar d'ell. "No m'he sentit mai així", va afirmar.
Un any més tard, Stanley Kubrick va seleccionar Douglas per protagonitzar 'Camins de glria' (1957), en qu interpretava l'únic alt comandament de l'exrcit francs que mostrava una mica d'humanitat.
Una de les grans pellícules que va protagonitzar Douglas va ser 'Esprtac' (1960). Segons l'actor, es va sentir "intrigat pel personatge", i grcies a aix el guionista Dalton Trumbo va sortir de la llista negra "durant la terrible era McCarhty".
Per per l'actor, la seva millor interpretació va ser a 'Los valientes andan solos' (1962), en qu el cowboy John W. Burns és un dels seus personatges més estimats. L'intrpret va confessar que li "encantava aquest personatge i la seva relació amb el seu cavall".
Pare de quatre fills, va aparixer per última vegada en la gran pantalla a 'Illusion', de Michael Goorjian, el 2005. És autor de l'obra 'My stroke of Luck', en qu relata la seva vida i el vessament cerebral que va patir el 1996 que l'impedia parlar.
Membre del Partit Demcrata i un gran filantrop, va ser reconegut amb la medalla presidencial de la llibertat que concedeix el president dels Estats Units (1981), la Legió d'Honor francesa (1990) o l'Ós d'or honorífic del Festival de Cinema de Berlín (2001), entre d'altres.
