BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -
La història de 'la Monyos' es convertirà en musical al teatre del Raval de Barcelona a partir del 29 de desembre --amb prèvies a partir d'aquest divendres--, en una mirada allunyada de tòpics, intimista i que resulta "profunda i tendra", segons ha explicat en roda de premsa aquest dijous la directora del teatre, Empar López.
'La Monyos', de nom real Dolors Bonella i Alcanzar, era una veïna de la Barcelona del 1851 a qui tothom saludava, fins a popularitzar l'expressió 'Ets més coneguda que la monyos'.
Un dia la seva filla va morir atropellada, esdeveniment que la va fer embogir i tornar-se una senyora excèntrica, alegre i "apressada" als carrers, i plena de fantasmes quan es tancava a la seva llar; una senyora turmentada.
Va ser sotmesa a tractaments de l'època que la van acabar de "tornar boja", ha explicat López, que ha incidit que circulen diverses històries sobre ella i no se sap quina és verídica, tot i que en qualsevol cas el musical representa la versió més tendra.
NO QUEDAR-SE EN EL TÒPIC
"Jo volia aprofundir i saber quins eren els seus fantasmes, no quedar-me en el tòpic", ha explicat López, que de petita va estar molt temps escoltant a casa les històries d'aquesta veïna del Raval barceloní.
López ha definit aquest musical com a "lleuger, festiu i identificat amb la Barcelona tendra de l'època", en un homenatge també a la Rambla dels Flors, espai protagonista de l'escenografia --al costat del Cafè de l'Òpera--, a més de la seva llar.
Amb música en directe --piano, contrabaix, violí i bateria--, l'espectacle inclou una vintena de peces compostes per Pedro Pardo per a l'ocasió; i estarà protagonitzat per Teresa de la Torre, al costat d'Itziar González, Oscar Mas, Cristina Murillo, David Mauricio, Helena Jara i Agustí González.
Segons ha explicat Pardo, són cançons d'estil molt propi amb una mica de tot, incloent des de tangos, xarleston fins a un intent precursor de rumba catalana que presenten així Barcelona: "Cançons que es podien cantar a El Molino als anys 20, no n'hi ha".
És un musical molt equilibrat entre text i música, amb proporcions al 50%, que dóna un resultat intens i alhora festiu.
L'autor del musical, Albert López Vivancos, ha situat la història el 1910 en el pas del cometa Halley --"quan va circular el rumor que tot s'acabaria"--, cosa que la premsa va alimentar, i ho va arribar a considerar la fi del món.
"Volíem explicar el personatge real: què sentia a la Rambla, on es mimetitzava amb les flors", ha explicat l'autor, que ha investigat els seus possibles sentiments, donant lloc així a una visió de 'la Monyos' que vaguejava, a més d'una altra mirada més intimista quan es tancava a casa seva.
D'aquesta manera, es va imaginar "què podia sentir una dona que perd una filla petita", segurament un sentiment que l'acompanya tota la vida, i volia mostrar aquests sentiments tant dins com fora.
La protagonista ha comentat que, mentre preparava el seu paper per la Rambla, ha percebut una Rambla de les Flors "que han venut" als turistes, i ha dit que es queda amb la versió antiga.
