La mostra de les obres retornades a Aragó és "una experiència que ningú s'hauria de perdre"
VILANOVA DE SIXENA (OSCA) / LLEIDA, 24 (EUROPA PRESS)
El Reial Monestir de Santa Maria de Sixena ha reobert exhibint el seu tresor artístic amb una exposició que mostra 33 obres d'art sacre de les més de cent recuperades per Aragó i que estaven principalment al MNAC i al Museu Diocesà de Lleida, però que continua incompleta a l'espera de si arriba l'obra estrella: les pintures murals de la sala capitular, arrencades durant la Guerra Civil i el 1960, i traslladades a Barcelona, on es troben actualment.
Situat en ple desert dels Monegres, és, juntament amb Sant Joan de la Penya, Veruela, Sant Pere el Vell, Sant Pere de Siresa o Sant Victorià, un dels centres religiosos clau de l'antic regne d'Aragó.
Fundat el 1188 per la reina Sancha de Castella, esposa del monarca aragonès Alfons II 'el Cast', va ser panteó real. En aquest monestir, destinat a religioses de l'orde de Sant Joan de l'Hospital o de Malta, té el seu origen l'actual Arxiu de la Corona d'Aragó i, en definitiva, va ser un centre de poder polític important a l'edat mitjana.
Durant el priorat de la infanta Blanca d'Aragó, al segle XIV, el monestir va viure una etapa d'esplendor que es va tornar a repetir a principis del segle XVI sota el govern de Maria Jiménez d'Urrea, que va promoure un mecenatge artístic de primer nivell.
Les següents centúries es van caracteritzar per la crisi financera i la Guerra de la Independència va resultar letal per a Sixena, que va perdre les rendes senyorials i va deixar d'acollir a propietàries d'extracció aristocràtica.
"UNA EXPERIÈNCIA QUE NINGÚ S'HAURIA DE PERDRE"
El director general de Cultura del Govern d'Aragó, Pedro Olloqui, ha destacat que la reobertura del monestir de Sixena "combina a la perfecció" la recuperació patrimonial de l'edifici, amb una "palmera d'arcs enlluernadora", amb l'exposició de les peces retornades a Aragó, que "generen una experiència que ningú s'hauria de perdre".
Referent a això, ha assenyalat que la resposta dels aragonesos a la reobertura del cenobi li ha produït "una gran satisfacció i un enorme alè" al treball fet durant dècades des de la comunitat en la recuperació del patrimoni "espoliat" i ha confiat que aviat arribin "bones notícies" en relació amb les obres pendents de retorn, com les pintures murals de la sala capitular.
"La visita al monestir de Sixena és una experiència que ens transporta a un altre temps", ha expressat Olloqui, que ha remarcat el "ple total" dels grups en les visites guiades, amb més de 3.000 ciutadans que han arribat fins "al cor dels Monegres" en recerca de "l'essència de la cultura i de les institucions aragoneses". En concret, han visitat el lloc 2.790 persones entre la seva reobertura, el passat 29 de març, fins al passat 18 de maig.
PECES PRINCIPALS
Encara que són 33 les obres recuperades que s'exposen, algunes eren especialment esperades. És el cas de les portes del palau prioral, d'estil mudèjar, situades al segle XIII a la desapareguda sala pintada o saló del tron d'aquest palau.
Conserven les ferramentes originals i destaquen sobretot per la decoració pictòrica, recobrada després d'una minuciosa intervenció, a més de la seva policromia al tremp amb diversos motius ornamentals, com els entrellaços i emblemes heràldics, amb els escuts de les famílies Lluna i Urrea.
Una altra de les obres de més valor artístic és una urna funerària del segle XV que es va crear per contenir les restes mortals de la religiosa Isabel d'Aragó. Estava en un lloc preferent de l'església del monestir, amb la finalitat de preservar el record i memòria de les mortes, vinculades a importants cases nobiliàries.
Decorada amb pintures al tremp per l'artista Blasco de Grañén, mostra també motius heràldics en el front i a la difunta de cos sencer sobre la tapa, amb una segona religiosa de menor grandària als seus peus llegint un llibre. Sixena acull també altres urnes funeràries d'aquesta època creades per les priores Francisquina d'Erill i Castro i Beatriz Cornel.
Finalment, exposant-se per primera vegada des del 1936, Sixena ensenya de nou una de les joies del renaixement aragonès: un fragment del llit sepulcral del grup escultòric del Sant Enterrament, obra del francès Gabriel Joly. Originalment, estava en una petita capella de la sala capitular i va patir danys greus al començament de la Guerra Civil, arran de l'incendi produït en aquestes estades.
De l'època renaixentista, també es conserven un petit retaule que es guardava a la capella de Santa Ana i un altre dedicat a la infància de Crist, en el seu moment instal·lat a la sala capitular.
Quant a l'art medieval, han arribat als nostres dies la cadira prioral que va encarregar Blanca d'Aragó; el retaule de la Verge dels Àngels, obra atribuïda als germans Sierra; o el tríptic dels sants Juan, Fabián i Sebastián, de Miguel Ximénez.
MUSEALITZACIÓ
Respecte a la musealització del monestir i de les obres, la intenció ha estat traslladar al visitant la història "tan rica i tan complexa" de Sixena, ha indicat el cap de servei d'Arxius, Museus i Biblioteques del Govern autonòmic, Fernando Sarría. De fet, s'exposen també sis facsímils i tres vídeos que mostren com era la vida entre les seves parets.
Per això, en diferents mòduls, s'explica l'orde de Malta, la fundació del monestir o com durant gairebé tota la història va allotjar a religioses pertanyents a la més alta noblesa. Això es reflecteix en devocions "molt particulars" lligades a aquesta presència femenina, que es poden veure, per exemple, al reliquiari de Santa Ubaldesca, molt volguda en aquesta orde religiosa, o en la taula policromada dedicada a Santa Rosa de Lima.
Algunes de les obres exposades han estat sotmeses a un rigorós procés de restauració. És el cas del grup escultòric del Sant Enterrament, del que de moment només s'exhibeix el llit sepulcral, mentre que els personatges, "molt deteriorats", apareixen a través d'una recreació.
FALTEN LES PINTURES MURALS
No obstant això, si hi ha una obra que destaca en tot l'excepcional conjunt és una de les quals falten: les pintures murals de la sala capitular, coneguda com la Capella Sixtina del romànic, un grup pictòric que cobria les parets des de principis del segle XIII i que ara s'exhibeix a Barcelona.
La destinació d'aquestes pintures murals, si es queden a Catalunya o tornen a Sixena gairebé 90 anys després, es coneixerà probablement en qüestió de dies, ja que el Tribunal Suprem tenia previst votar sobre el recurs de cassació de la Generalitat contra les sentències prèvies, que ordenaven la seva devolució a Aragó, el passat 14 de maig, encara que la resolució judicial encara no s'ha fet pública.
VISITES GUIADES
Les visites guiades, que es poden reservar a través del web de turisme d'Aragó o en taquilla, estan disponibles dijous, divendres i dissabtes, a les 16.30 i 17.30; i divendres, dissabtes i diumenges, a les 11.00, 12.00 i 13.00.
Tenen una durada de 40 minuts i s'ha previst un màxim de 30 persones per grup. El preu general és de nou euros i el reduït, de 4,50 euros. Els nens de fins a cinc anys entren gratis.
