BARCELONA, 4 març (EUROPA PRESS) -
El Monestir de Pedralbes es reivindica com el magatzem del patrimoni artístic de Catalunya durant els bombardejos de la Guerra Civil, època en la qual també va salvaguardar 226 arxius documentals, a l'exposició 'Patrimoni en temps de guerra. El reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes', que s'inaugura aquest dijous.
En un roda de premsa, el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha explicat que aquesta mostra és un intent de posar de relleu el paper d'aquest museu, coincidint amb la celebració del 75 aniversari del final de la Guerra Civil.
Els comissaris d'aquesta exposició, Carme Aixalà i Jordi Ramos, han explicat que la mostra versa entre els anys 1931 i 1941, des de la proclamació de la II República, quan el monestir va ser declarat museu, fins al 1941, quan el monestir va ser exclaustrat i la seva comunitat va haver de fugir.
"Es va portar a terme una tasca molt sistemàtica de protecció, investigació de material i inventari malgrat el caos de la guerra", han explicat els comissaris, que han dissenyat una exposició que recrea aquelles caixes, embalatges i lligalls, a més d'incloure fotografies de l'època i objectes rescatats.
QUATRE ÀMBITS
La mostra està organitzada en quatre espais dins del monestir, amb el fil argumental de la seva vocació de salvar el patrimoni, i que comença amb l'audiovisual introductori que contextualitza l'època 'Temps convulsos. Catalunya 1931-1941'.
En un primer espai, la mostra explica el monestir com a monument històric "al servei" de Catalunya, han explicat els comissaris, quan la Generalitat ho va confiscar amb la voluntat inconclusa de convertir-lo en Museu d'Art Gòtic.
Aquesta narració també reivindica la personalitat de Josep Rocarol, el paper del qual al monestir va ser decisiu per a salvaguardar-lo en un primer moment de les cremes republicanes, ja que ell mateix va treure davant del monestir uns bancs i altres objectes de poc valor i els va posar a cremar perquè els autors d'aquestes cremes passessin de llarg.
Aquest recorregut il·lustra com, a l'agreujar-se el conflicte, col·leccionistes i entitats de Barcelona, Sevilla, València, i, de manera molt important, Madrid, van fer arribar les seves obres al monestir, que les va albergar durant tot l'episodi fins a la seva posterior devolució, que en alguns casos va resultar confusa, malgrat la tasca d'inventari del centre.
Una segona sala il·lustra el capítol més greu d'aquest conflicte, que va arribar amb els bombardejos del 21 d'octubre del 1938 a la ciutat, i que va motivar el trasllat també dels principals arxius documentals a aquest centre, amb de 226 arxius registrats al monestir.
En el recorregut, s'inclou una recreació de la disposició d'aquests arxius en la mateixa sala capitular que els va albergar, així com un mapa interactiu per situar la seva procedència al mapa.
La mostra segueix a la cel·la Santes Creus, on Agustí Duran i Sanpere coordinava la seva tasca arxivística, convertint el monestir en Arxiu Històric General de Catalunya.
Finalment, el refectori acull una última mirada al conflicte, que explica la persecució a la qual es va veure sotmès l'estament eclesiàstic, que va retornar al monestir l'endemà de l'entrada de les tropes franquistes, en una època en la qual les monges van conviure amb obres d'art i fons documentals.
