El procés succeeix en menys d'un segon, és automàtic i no implica esforç
BARCELONA, 4 Feb. (EUROPA PRESS)
Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han establert un model matemàtic que confirma que el mecanisme per a la presa de decisions front a un estímul visual es basa en la connexió cíclica entre els dos tipus de neurones implicades en aquest procés.
La investigació, publicada aquest dimecres en la revista 'Nature Communications', permet explicar com processa el cervell els diferents estímuls sensorials, com imatges i sons, i quines són les bases neuronals implicades a decidir què es percep, ha informat l'Idibaps en un comunicat.
Aquest model matemàtic basat en estímuls senzills posa les bases per arribar a comprendre en un futur com el cervell és capaç de percebre estímuls més complexos i, així mateix temps, prendre decisions de més envergadura.
Per estudiar la presa de decisions sobre estímuls visuals s'han portat a terme nombrosos experiments amb micos entrenats per classificar el moviment d'una imatge simple: els primats han de decidir si la imatge es mou a l'esquerra o a la dreta.
Usant aquesta simple tasca de percepció, els científics han descobert que en la resposta estan implicades neurones en dos tipus d'àrees de l'escorça cerebral: les sensorials, que reben de manera directa l'estímul a través de la retina, i les integradores, que reben i acumulen la informació de les anteriors i d'acord amb elles prenen decisions.
MOVIMENT POC CLAR
Els investigadors de l'Idibaps s'han centrat a explicar què passa quan el moviment en una imatge no és clar, i com, en aquesta situació i tot i això, es prenen decisions, és a dir, com el cervell és capaç de distingir moviments i objectes tot i que no es veuen de manera clara.
Per a això han analitzat les respostes neuronals observades en experiments clàssics amb primats durant més de 15 anys, que ara es troben en una base de dades oberta per al seu ús científic: després d'estudiar els resultats, han proposat un model matemàtic que encaixa amb una de les dues teories que existeixen per explicar el circuit de presa de decisions perceptuals.
Aquesta teoria proposa una relació bidireccional entre les neurones integradores i les sensorials: les integradores adopten una interpretació de l'estímul, basada sovint en l'experiència, i la projecten sobre les àrees sensorials per promoure una resposta més consistent que amb la interpretació.
Aquest procés succeeix d'una forma molt ràpida, en menys d'un segon, és automàtic i no suposa cap esforç: el mecanisme de presa de decisions consisteix a una connexió d'anada i tornada entre els dos tipus d'àrees.
