BARCELONA 7 abr. (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional d'Art Nacional de Catalunya (Mnac) se submergeix en el Realisme pictòric de la mà d'algunes de les obres més emblemàtiques de Gustave Courbet --fundador del moviment-- i altres pintors francesos, per mostrar la seva influència en la pintura catalana del segle XIX, i en especial en la figura de Ramon Martí Alsina.
'Realisme(s). L'empremta de Courbet' reuneix 80 peces, entre pintures, dibuixos, fotografies i gravats --17 d'elles de Courbet, algunes mai vistes a Espanya--, però també hi ha obres d'altres pintors realistes francesos, com Carolus-Duran, Jean-Baptiste-Camille Corot i Jean François Millet.
Una de les comissaries de la mostra, la conservadora del Mnac Cristina Mendoza, ha explicat en roda de premsa que en tot cas, l'exposició no posa "a competir" el realisme francès amb el català, si no que estableix un diàleg entre les peces.
L'objectiu és evidenciar que, en el trànsit entre el romanticisme al realisme no es poden establir compartiments estancs, i prova d'això és la presència d'una peça de Fortuny, un pintor "òbviament no realista", ha precisat Mendoza, que té molts punts en comú amb el realisme.
Dels artistes catalans, destaca la presència a la mostra de Benet Mercadé, Antoni Caba, Pere Borrell del Caso i Simó Gómez, però sobretot de Martí Alsina, impulsor del realisme a Catalunya, des que va entrar a l'acadèmia de Belles Arts de la Llotja de Barcelona animant els seus deixebles a pintar directament del natural i oblidar la pintura a través d'estampes.
No és causalitat que l'exposició es digui 'Realismes', en plural, perquè tira la vista enrere i cap endavant, buscant als pintors que van influir directament en aquest moviment i als artistes que encara avui, en ple segle XXI segueixen cultivant aquesta disciplina.
Així, hi ha peces de grans mestres barrocs del segle XVII; pintures de Velázquez, Murillo, Rembrandt i Ribera, entre d'altres, per demostrar com els efectes tenebristes i les paletes fosques del Segle d'Or espanyol van afavorir la irrupció dels realistes del XIX.
La mirada cap endavant la posa, paradoxalment, un artista aparentment tan allunyat del realisme com Antoni Tàpies, amb tres obres de la seva etapa "informalista-matèrica, però que no fugen de la figuració", ha justificat Mendoza.
Una és molt recent, d'agost del 2010, i seria, segons la comissaria, molt susceptible de relacionar-se amb una de les obres mestres de Courbet, 'L'origen del món', el famós retrat d'un pubis femení que el Museé d'Orsai de París no ha pogut prestar al Mnac perquè estava compromès amb una altra exposició a Itàlia.
AUTORETRATS I ESCENES QUOTIDIANES
Al marge dels salts cap endavant i cap enrere, l'exposició s'estructura en diversos àmbits ben diferenciats: 'Miralls' està dedicat a l'autoretrat; 'Presències' a les pintures de personatges de l'entorn dels artistes --com les germanes de Courbet i els fills de Martí Alsina--; 'Art Vivent' a les escenes quotidianes, i 'Trangressions' a la representació del nu femení, on la irrupció de la fotografia hi ha tingut un paper essencial.
Aquesta exposició, que es podrà veure fins al 10 de juliol, no ha escapat de la crisi econòmica, i gràcies als esforços de contenció, ha costat "la meitat del que costava fer exposicions fa un any", ha comentat la directora del museu, Maite Ocaña.
En aquest sentit, la màxima responsable del Mnac ha recordat que l'any passat es van fer sis exposicions, que aquest any són tres i que, possiblement, la temporada que ve només se'n puguin fer dos.
