BARCELONA, 15 oct. (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) recrea la propaganda política europea des del segle XVI fins al XIX a través de 200 medalles commemoratives de la seva col·lecció a l'exposició 'Històries metàl·liques. Art i poder en la medalla europea', que podrà veure's a partir d'aquest divendres i fins a l'octubre del 2015.
A partir dels fons del Gabinet Numismàtic del MNAC, l'exposició té una majoria de peces exposades per primera vegada, ja que fa uns quinze anys que el museu no organitzava una exposició sobre medalles --des d'una retrospectiva sobre peces modernistes entorn de l'any 2001--.
El comissari, Albert Estrada-Rius, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que la mostra evoca la intensa i brillant activitat medallística que es va desenvolupar a Europa en aquesta època mitjançant la construcció d'una determinada versió de la història tutelada pel poder i destinada a perpetuar els principals esdeveniments de la monarquia emissora.
Les medalles permetien als governants transmetre la glòria dels seus regnats amb un punt de manipulació als seus coetanis i a la posteritat: "Van veure que de la història clàssica només en conserven fragments, i que el que els havia arribat eren les monedes, per la qual cosa tenien la garantia testada que si apostaven per aquesta comunicació, arribarien lluny".
L'èxit d'aquesta fórmula va fomentar la rivalitat entre els monarques i l'aparició de verdaderes guerres metàl·liques en què cadascun explicava la seva versió, com les tensions entre Lluís XIV i l'Arxiduc Carles al voltant de la conquesta de Barcelona durant la Guerra de Successió --a més, en aquest punt la mostra es relaciona amb la celebració del Tricentenari--.
INSPIRACIÓ CLÀSSICA
L'exposició posa de relleu com aquests objectes eren usats com a elements de propaganda contemporània, i ho feien a partir d'un model que sabien que també funcionava estèticament, un altre cop el de l'Antiguitat: "És un producte de diplomàcia cultural", ha assenyalat el comissari, ja que la població a la qual està dirigida ---erudits i classe política-- eren educats en la cultura clàssica i coneixien el llatí.
Segons Estrada-Rius, la medalla va néixer al segle XVI com a "inspiració i homenatge de l'Antiguitat perquè els governants veuen que pot ser útil en els seus projectes de prestigi", i doten les seves creacions de les mateixes al·legories i mètodes, com retrats, a més de recreacions paisatgístiques per explicar batalles de manera didàctica.
La passió posterior pel col·leccionisme ha acabat propiciant que editors particulars emprenguessin sèries de medalles de diferents temes i personatges històrics per atendre una demanda creixent, de manera que el missatge que portaven encara s'estenia més enllà.
D'altra banda, la ubicació perifèrica de Barcelona fora del circuit de les corts europees, ha facilitat una reflexió "més enllà d'una o una altra monarquia", i ha permès oferir al públic una visió de conjunt a partir de les pròpies col·leccions del museu, ha dit.
Estrada ha cridat el públic general a perdre la por i a veure les medalles commemoratives de manera desenfadada, a recòneixer alguns episodis de la història, com la Batalla de Lepant i a descobrir-ne d'altres dels quals no se sap res, "però no passa res".
Segons el director del MNAC, Pepe Serra, és un repte que les medalles resultin atractives per al públic general, de manera que el museu està repensant la visibilització d'una col·lecció tan important de desenes de milers de monedes: "En tenim una permanent a la qual està arribant l'hora de ser repensada".
Amb un cost global de 49.000 euros, l'exposició està en gran part finançada per l'Antiga Fàbrica de Medalles Ausió, que ha aportat sense cap contrapartida diners en metàl·lic per al projecte, ha remarcat.
