Publicat 15/7/2019 15:40:56 +02:00CET

El MNAC es podria ampliar al pavelló Victòria Eugènia el 2021 amb una mostra internacional

Delegación del Gobierno justifica por razones de seguridad el cierre del MNAC por una cena del Rey
BIEL PUIG VENTURAB

Necessita la col·laboració de les administracions a les quals presentarà un projecte a la tardor

BARCELONA, 15 jul. (EUROPA PRESS) -

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) podria acariciar el somni de la seva ampliació el 2021 amb una exposició internacional al pavelló Victòria Eugènia de Fira de Barcelona a Montjuïc, per la qual cosa el museu necessita la col·laboració de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament a qui presentarà un projecte a la tardor.

Ho ha revelat el director del MNAC, Pepe Serra, durant la presentació de l''Estratègia i Pla d'acció 2019-2022' amb un horitzó d'ampliació a 10 anys que el líder del museu confia a tancar el 2029, quan es complirà el primer centenari de la seu del Museu Nacional, construït durant l'Exposició Universal del 1929.

Després de l'estiu, el museu preveu comptar amb un projecte executiu que permeti posar en marxa l'ampliació a diverses fases, així com treballar amb les administracions que formen part del consorci per tancar un pressupost i calendari que concretin la voluntat política d'ampliació aprovada pel patronat aquest any i que Serra emmarca en una "necessitat física".

El nou pavelló, amb un espai inicial de 15.000 metres quadrats, permetria acostar el museu a la ciutat i connectar-lo amb el Metro, explica Serra, que descarta compartir la gestió d'aquest espai amb altres museus, però si que veu amb bons ulls la potencialitat d'acollir coproduccions coherents amb el seu programa.

Actualment, el MNAC compta amb 2.300 metres quadrats per a exposicions temporals i 13.000 destinats a albergar els recorreguts de la col·lecció estable, cosa que li permet mostrar un 20% del conjunt d'obres dels seus fons.

El director, que ha ressaltat la "dimensió barcelonina" del MNAC, ha explicat que també a la tardor els diferents equipaments culturals de la zona de Montjuïc es posaran d'acord per demanar propostes de millora d'accessos, seguretat i aparcament a la muntanya.

L'ampliació és un dels 30 projectes prioritaris del document presentat pel director juntament amb tot l'equip del museu, que preveu accions per aprofundir en la dimensió social del museu, la col·lecció, l'àmbit educatiu, la projecció i la governança i finançament, que aspira a equiparar als nivells del 2008, quan la dotació era de 20 milions, respecte als 15,5 del 2019.

"Mirant cap enrere estem molt satisfets de l'estratègia inicial --la del 2012-2018--, per la qual cosa aquest segon projecte té un caràcter estratègic però beu de l'anterior, i, a més, inclou mesures d'acció", ha subratllat Serra, que ha celebrat que el museu hagi arribat a duplicar els visitants fins als gairebé 900.000 en cinc anys.

'NONELL ENTRE GOYA I PICASSO'

Per als propers anys, planeja dedicar exposicions a Isidre Nonell (2020) -'Nonell entre Goya i Picasso'--, Antoni Gaudí (2021) i Remedios Varo (2021) i la col·laboració d'artistes com Mabel Palacín, Tere Recarens i Julia Llerena -totes el 2020--.

A nivell de gestió i governança, el museu aspira a assolir un nou marc que li permeti desmarcar-se del conveni de l'administració pública catalana, però sempre garantint la màxima transparència i rendiment de comptes, ha dit el director.

INCORPORACIÓ D'ARTISTES EN ELS SEUS ÒRGANS DE GOVERN

A més, es proposa augmentar la representativitat social amb la incorporació d'artistes en els òrgans de govern del museu, després d'arribar a consolidar la programació artística juntament amb aquests exponents: "Els artistes són el millor soci del museu", subratlla el director, després de dur a terme col·laboracions amb Antoni Miralda, Oriol Vilapuig i Perejaume.

Ha incidit en la necessitat d'aprofundir en la transformació del museu en "àgora pública i espai de debat" amb relats crítics que aconsegueixin el que Serra considera el gran repte pendent dels museus, i que assenyala com l'accessibilitat per a tots els públics des d'una mirada contemporània.