BARCELONA, 9 ago. (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'ha donat de marge fins a final d'any per aprovar un Pla estratègic 2018-2022 del museu i aconseguir tancar un pacte d'"ampliació tranquil·l" i sense grans fasts de la pinacoteca fins al 2029, coincidint amb el centenari de l'Exposició Universal.
Ho ha explicat el director del Museu Nacional, Pepe Serra, en una entrevista d'Europa Press, en què ha desvelat que les tres administracions que integren el Patronat --Estat, Generalitat i Ajuntament-- han rebut amb bons ulls tots dos projectes, que el director insisteix que siguin paral·lels perquè un no hipotequi l'altre.
Ambdues propostes van ser presentades en una reunió del Patronat el 5 de juliol, i es va acordar no abordar-les en els òrgans de govern, sinó en unes comissions entre les administracions i equips del museu per aconseguir "acords concrets".
Després que el projecte de l'Esplanada dels Museus impulsat per un equip de govern municipal anterior quedés aparcat, Serra malda per assenyalar que la idea de posar damunt la taula un pla d'ampliació respon a una proposta senzilla", que no té res a veure amb excavar túnels ni aixecar piràmides.
"Totes les administracions estan obertes a parlar-ho i al fet que es faci l'ampliació: Hem de veure com ho fem, amb quins socis, d'on traiem els diners, quina és la dimensió exacta d'això. No es tracta de convertir-ho en l'Esplanada de Museus, que es va fer tan gran que no va ser viable", il·lustra Serra.
Tot i això, Serra s'ha mostrat molt contundent a l'hora de demanar compromís a les administracions signatàries: "Si subscriuen un acord l'han de complir".
"I, ara bé, si el 2029 això no està ampliat, no sé com ho faran", ha advertit Serra, que ha abundat en la necessitat de fer un pla gradual que podria sumar una primera sala al peu de Montjuïc a tres anys vista, per exemple.
EXIGÈNCIA A L'ESTAT
En aquest sentit, ha parlat d'una relació cordial amb l'Executiu central, si bé ha afirmat: "L'Estat no només no aporta el que el museu mereixeria, sinó que no aporta el que li toca administrativament. No està complint amb els estatuts del museu".
De fet, es dona la circumstància que l'Ajuntament de Barcelona, que aporta el 20% del pressupost públic, presta més finançament que el Ministeri de Cultura, que hauria d'aportar el 30%, davant el 50% de la Generalitat.
Superats els anys de crisi, que el museu ha aconseguit doblar el nombre de visitants --espera tancar el 2017 amb 900.000--, ha obert les portes de la nova col·lecció d'art Modern i, sobretot, ha aconseguit "activar-se", el director ha demanat aixecar el cap per mirar a cinc anys vista, i fins i tot més enllà d'una manera assossegada i dirigida.
PINTURA CATALANA DELS ANYS 40, 50 I 60
La falta d'espai per a exposicions temporals, també per desplegar el relat de la pintura catalana dels anys 40, 50 i 60 --fruit d'un acord amb el Macba--, mostrar la col·lecció de fotografia i d'arquitectura, així com per millorar la mostra de col·lecció de Romànic i de Gòtic --condensada i sense opció de mostrar audiovisuals i texts de mediació-- aboquen al museu a créixer, ha raonat Serra.
Després de fer-se públic el pla del consistori barceloní de sumar el Pavelló Victòria Eugènia per a grans exposicions temporals internacionals i de museus de la ciutat amb prioritat del MNAC, ha reafirmat la seva aposta d'ampliació serena i tranquil·la fins al 2029 amb un debat sobre Montjuïc, si bé les seves explicacions inicials són anteriors.
Per això, el museu vol tenir la vista posada en un pla estratègic amb objectius concrets a partir del 2018, que podria caminar paral·lelament a un projecte consensuat de creixement que permeti aconseguir, precisament, les metes plantejades fins al 2022.
"Si en això estem d'acord, podem traçar un pla més tranquil, més per períodes: a mi m'interessa molt el dibuix global perquè si no sempre anirem fent bandades", ha al·legat el director, que per als propers cinc anys ha reivindicat el concepte de 'museu connector'.
ESPAI PER A GRANS DEBATS MUNDIALS
Per a Serra, un museu és un "espai de connexió, discussió, participació" que --ha celebrat-- no té la veritat absoluta, sinó que és un lloc viu on acollir grans debats mundials i de proximitat com el de la immigració i les revoltes, així com un espai on donar veu i representar les minories.
En opinió del director, "el museu ha de ser contemporani, i no importa de quan daten les col·leccions, perquè la gent quan trepitja el museu ho fa des del present, per la qual cosa el seu punt de vista ha de ser el present".
TRENCAR BARRERES I HOMOLOGAR EL MUSEU
"Homologar el museu" serà el principal cavall de batalla de Serra per als propers anys del seu mandat renovat pel patronat, i això es materialitza a trencar barreres, omplir el museu d'activitats perquè sempre sigui nou, digitalitzar la col·lecció i bolcar tot el contingut generat en el web per fomentar desitjos de visita i experiència.
Passar de parlar de l'objecte per centrar l'activitat en el subjecte que visita el museu és la principal meta de la institució, que vol posar més esforços en l'àmbit educatiu mirant cap a exemples com el Museu de Brooklyn i el Louisiana d'Art Modern de Copenhaguen, per exemple.
