Foto: MISHIMA/ALBERTO POLO
"Són representacions de l'univers engabiades en cançons", diu Carabén
BARCELONA, 25 Mar. (EUROPA PRESS)
La banda catalana Mishima busca els límits del paradís al seu nou àlbum 'L'ànsia que cura' (Warner Music), que surt a la venda aquest dimarts.
En una entrevista d'Europa Press, el cantant de la banda, David Carabén, ha explicat que explora la idea del paradís que té tant des d'Orient com des d'Occident, en una visió calidoscòpica de com la humanitat s'ha construït la representació del cel.
Les seves cançons són petites dosis d'aquest paradís, un lloc comú que està en perill per la crisi: "Ens estan obligant a acomiadar-nos de l'estat del benestar, i s'acabarà convertint en una època mítica de les nostres infàncies", ha explicat el músic.
A més, també ha apuntat com actualment es presenta el paradís com la "independència".
Una de les sensacions paradisíaques de Carabén és que pot viure de la música des de fa quatre anys exclusivament: "El paradís expressa tot el que no tenim".
Tot i que amb una mateixa mirada filosòfica, Carabén ha tractat en les cançons d'aquest disc de buscar conscientment les seves inquietuds i aprofundir-hi documentant-se en llibres i pel·lícules.
D'acord amb això construeix imatges mentals, i les regala en forma de cançons de pop rock perquè la gent pugui gaudir: "Són representacions de l'univers engabiades en cançons", ha resumit Carabén, que ha apuntat que aquestes dosis parlen d'amor, sexe, mort i vida, i representen el món en tres minuts.
Aquesta solemnitat la combina amb temes més lleugers, com 'Llepar-te', un dels singles d'avanç del disc, seleccionat pel seu to desenfadat i vitalista.
'Mentre floreixen les flors' és l'altre tema escollit en representar aquest paradís pansit, que també està il·lustrat a la caràtula.
Mentrestant, el títol de l'àlbum remet a un fragment de la cançó 'Brisa', que parla sobre com l'home afronta els canvis, "des de canviar de canal fins a canviar de parella", ha dit.
Segons ell, les 30.000 maneres diferents de viure la vida, del que es podria fer i no es fa, genera certa ansietat: "Estem en una societat que ens ho ofereix tot. És una ansietat d'estar en una forma del paradís".
Aquest és el primer disc que Carabén ha escrit i arreglat de cop, ja que normalment anava arreglant les cançons conforme les componia, i en aquesta ocasió les ha acumulat totes per arreglar-les d'una vegada.
MÉS FRESC
Això, segons explica, li ha donat un cert toc de directe al disc, que sonorament es caracteritza per una "frescor" més gran.
Carabén ha dit que després d'aquest àlbum es tanca una trilogia de discos amb molts d'arranjaments i molt singulars: "Hem tendit a sobrearreglar molt els temes".
Tot i això, aquest "va molt més al gra" i surt de la seva zona de confort habitual, de manera que el públic pot intuir millor qui fa què.
L'àlbum conté una sorpresa instrumental amb el tema 'Despertar amb caiguda', amb el qual Carabén volia donar relleu també als músics.
Els altres temes d'aquest nou àlbum són 'Mai més', 'El corredor', 'El paradís', 'La teva buidor', 'Ja no tanca els ulls', 'Aquí hi va un do', 'Els vells hippies' i 'L'element del paisatge.
El disc es presenta el 12 d'abril al Festival Strenes de Girona, i iniciarà una gira per sales de concerts catalanes.
