Celebra que s'incloguessin peticions antiracistes en el Dia de la Dona
BARCELONA, 24 Març (EUROPA PRESS) -
L'activista Míriam Hatibi identifica i desmunta els estereotips i discriminacions racistes actuals a través de la seva experiència en el llibre 'Mira'm als ulls' (Plaza & Janes, La rosa dels vents): "No podem pensar que el treball ja està fet", ni tan sols en societats que poden considerar-se més obertes, com la catalana.
"Sé que per a mi no veuré el final del racisme", ha reflexionat en una entrevista d'Europa Press, en la qual ha advocat per avançar en la normalització de la diversitat fins al punt en què ja no sigui necessari parlar d'això, així com de desmuntar creences com les que consideren immigrants a fills d'aquests que han nascut al país.
En el llibre, Hatibi (Lleida, 1993), ofereix als lectors un mirall en el qual mirar-se i identificar les creences i actituds racistes que tinguin interioritzades, sovint en forma de superioritat, alhora que se sincera sobre com va viure el procés de prendre consciència sobre com algunes persones la qualificaven de "diferent", malgrat haver nascut en el mateix lloc.
Un d'aquests moments va ser quan va passar de l'escola a l'institut, el primer curs de Secundària, quan va conèixer una companya nova i, en descobrir que era d'origen marroquí --on van néixer els seus pares--, li va dir: "Ai, creia que eres normal".
LLUITES COMPARTIDES
Ha dit que aquests estereotips es poden extrapolar als que sofreixen un altre tipus de diversitats, com podria ser la funcional: "En totes hi ha prejudicis, i crec que que s'aprèn molt de les lluites d'unes per aplicar-les a les altres, i s'aprèn molt sobre com cadascuna afecta a altres discriminacions", ha conclòs.
Ha celebrat que en la manifestació del Dia Mundial de la Dona Treballadora s'inclogués la reivindicació favorable a la diversitat i contra el racisme: "En aquest sentit sí que hi ha un canvi, el fet que s'està donant més veu i més espai a un altre tipus de dones que, a més de les discriminacions que sofreixen totes, sofreixen altres afegides, com per ser negra, ser pobra o ser grassa".
En el llibre, Hatibi critica que s'associï el fet de ser musulmà a ser estranger: "Hi ha persones que no són de família musulmana, i que en un moment de la seva vida han decidit escollir l'Islam com a opció de vida. En aquest moment es comença a parlar d'elles com si vinguessin de fora".
DESPRÉS DE L'ATEMPTAT
En el llibre relata com va viure l'atemptat de Barcelona del 17-A, després del qual va aparèixer en mitjans de comunicació com a portaveu de la Fundació Ibn Battuta i representant de la comunitat musulmana, contra la islamofòbia que temien que sorgís, i ha dit que va donar la cara perquè, encara que no tenia la culpa de l'ocorregut, es manipulava el missatge i es culpava a la comunitat.
"Una veu com la meva no s'havia sentit mai", ha reflexionat, i ha lamentat la falta de visibilitzación de la diversitat en mitjans de comunicació.
També ha deplorat que els immigrants no puguin votar, i ha reflexionat sobre la lentitud que afronten per obtenir la nacionalització, amb anys d'espera que varien segons el país d'origen, i al fet que se li suma la tardança a obtenir cita a Estrangeria: "Sovint acaben sent 15 anys en els quals estàs vivint aquí i no has pogut triar els teus representants".
