"És important que la Universitat reflecteixi la diversitat ideològica de la societat, que no és neutral", assenyala
Assegura que Pablo Iglesias "de moment no pot ser rector" de la Universitat Complutense: "Ayuso no s'ha llegit la LOSU"
MADRID, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Universitats, Joan Subirats, s'ha posicionat en contra que tant l'estudiantina com els col·legis majors adscrits a les universitats públiques segreguin per sexe.
"La tradició de l'estudiantina i dels col·legis segregats no em sembla que sigui una tradició per conservar, sobretot si aquests col·legis universitaris estan adscrits a universitats públiques que tenen els seus estatuts, els seus valors", ha assenyalat en una entrevista a Europa Press Subirats, que ha apostat perquè "hi hagi tradicions universitàries que es puguin renovar".
En aquest sentit, el ministre ha precisat que perquè una tradició "sempre hagi estat així no ha de continuar sent així". "Em sembla bé que en alguna universitat hi hagi una estudiantina, però perquè això sempre hagi estat així no ha de continuar sent així", ha dit.
Després de ser modificada al seu pas pel Congrés dels Diputats, la nova llei d'universitats (LOSU), que ara haurà de ser aprovada al Senat, impedirà als col·legis majors adscrits a la Universitat pública segregar per sexe.
El ministre ha recalcat que "és normal" que les universitats públiques vetllin perquè aquells centres que hi estiguin adscrits tinguin en compte "que hi hagi una certa coherència dels valors que defensa una institució i altra" ja que, en la seva opinió, la segregació per sexe "no és una cosa que caracteritzi les universitats públiques".
Aquest canvi en la norma es va produir després de ser aprovada una esmena de Més País-Equo registrada arran del vídeo que es va fer viral a les xarxes socials en el qual alumnes del Col·legi Major masculí Elías Ahúja intimiden les seves veïnes del CMU Santa Mónica-- femení-- amb crits com "nimfòmanes", "putes" i "us follarem".
"Ens n'hauríem d'alegrar, que per aquest fet concret hàgim pogut posar damunt de la taula aquesta qüestió. Potser no era tan visible i aquest element ens va fer fer visible aquesta situació", ha dit el ministre.
"QUE LA UNIVERSITAT REFLECTEIXI LA DIVERSITAT IDEOLÒGICA DE LA SOCIETAT"
D'altra banda, el ministre d'Universitats ha defensat la importància que la Universitat "reflecteixi la diversitat ideològica de la societat" que "no és neutral ideològicament".
"És important que la Universitat reflecteixi la diversitat ideològica de la societat. La universitat no és una cosa estranya, forma part de la societat, i la societat no és neutral ideològicament, hi ha opinions de tot tipus", ha assenyalat a Europa Press Subirats, en ser preguntat per la petició de més de 1.000 professors perquè la nova llei d'universitats "protegeixi la neutralitat política dels claustres".
Pel ministre d'Universitats, si alguna cosa caracteritza la universitat "des de sempre" és que ha volgut "ser un fòrum de debat, de discussió i de contrast d'idees", per la qual cosa considera que "el que seria greu és que hi hagués una sola ideologia present a la universitat". "Que hi hagi moltes ideologies presents caracteritza la idea d'universitat", ha matisat.
La LOSU, tal com està redactada després del seu pas pel Congrés dels Diputats, intenta evitar, segons ha afirmat Subirats, "que els claustres es posicionin, que es pronunciïn d'una determinada manera, perquè no li correspon al claustre pronunciar-se sobre una determinada qüestió", malgrat que sí que poden "debatre i discutir de qualsevol qüestió", cosa que "forma part de la tradició universitària".
No obstant això, el ministre ha comentat que "potser" hi ha algun grup parlamentari que presenta una esmena al Senat respecte a la neutralitat ideològica dels claustres i, si és així, ho discutiran. "No m'amoïna, perquè el debat i el contrast d'idees i la diversitat ideològica caracteritza la universitat", ha afegit.
En aquest context, ha posat l'accent en el fet que va parlar tant amb el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, que va qualificar de "greu" que els claustres de les universitats poguessin fer "pronunciaments ideològics", com amb el primer signatari de la carta, el professor Jorge Calero.
"Els vaig explicar que creia que, tal com està plantejat l'assumpte, no calia preocupar-nos perquè formava part de la tradició universitària, que és el debat, el debat d'idees, l'anàlisi i el debat de certes posicions", ha relatat el ministre.
Subirats, que ha assegurat que ja ha començat a parlar amb alguns grups parlamentaris del Senat per a la tramitació de la nova norma, preveu que la LOSU pugui ser aprovada a finals de febrer i que entri en vigor a principis de març. "Des del punt de vista normatiu la llei, ha quedat aprovada al Congrés, i queda pendent si s'aproven esmenes al Senat. El nivell de consens és tan ampli que imaginem que hi haurà molt poques esmenes", ha concretat.
PABLO IGLESIAS "DE MOMENT NO POT SER RECTOR"
El responsable d'Universitats també ha explicat que l'exvicepresident del Govern central i antic líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, "de moment no pot ser rector". D'aquesta manera, ha fet referència a les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sobre el fet que l'exlíder de la formació lila planejava ser "el pròxim rector" de la Universitat Complutense i "matar la universitat pública".
"Si la pretensió de la senyora Ayuso ha estat dir que qualsevol pot ser rector de la Universitat és que no s'ha llegit la LOSU", ha manifestat Subirats, destacant que, tot i que no ha parlat sobre les pretensions de Pablo Iglesias, "de moment és un professor associat i, per tant, no pot ser rector".
Perquè algú pugui ser rector d'universitat, segons ha subratllat el ministre, ha de ser un professor permanent que tingui una alta capacitat de recerca, que tingui una tasca docent acreditada, que hagi tingut càrrecs de gestió i que, a més, respongui als condicionants que el mateix claustre defineixi en els seus estatuts.
ACOMPANYAR LES UNIVERSITATS EN L'INICI DE LA LOSU
Entre els reptes que el seu Departament té pendents per al 2023, ha destacat que han d'estar "molt atents" als efectes que tingui la LOSU, per la qual cosa han d'"acompanyar" les universitats en el procés d'engegada de la nova norma. "És una tasca important que tenim fins a les eleccions de finals d'aquest any, que ens tindrà molt ocupats, evidentment", ha precisat.
També ha esmentat que a partir del pròxim 1 de juliol comença la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, per la qual cosa tindran "una agenda important" en l'àmbit universitari. Entre aquestes tasques, ha ressaltat la reunió que se celebrarà al setembre a Barcelona de totes les aliances europees d'universitats, una reunió que ha qualificat d'"importantíssima".
"És un programa ambiciós que tenim durant aquest any i que pot situar la universitat espanyola en un moment de canvi històric des del punt de vista social del coneixement. Mai el coneixement havia tingut una presència tan important en la nostra vida i, evidentment, la universitat té, ha de tenir i continua tenint un paper molt important en aquest àmbit", ha indicat.
