BARCELONA, 23 Juny (EUROPA PRESS) -
El grup d'investigació en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (Icrec) de l'Institut Germans Trias de Badalona (Barcelona) ha aconseguit millorar la força del batec del cor de ratolins amb infart mitjançant bioimplants amb cèl·lules mare de la sang del cordó d'humans.
La gesta, publicada en la revista 'Stem Cells Translational Medicine', és fruit d'un estudi que ha revelat que la funció cardíaca es recupera en més d'un 20% amb aquesta tècnica que s'ha desenvolupat amb la col·laboració de l'Institut de Química Avançada de Catalunya i finançat, en part, per la Fundació La Marató de TV3.
Quan es produeix un infart de miocardi, el cor perd força per bategar a causa de a la mort de les cèl·lules de l'àrea afectada, que deixen de rebre sang des de les artèries coronàries, cosa que pot condicionar la qualitat i l'esperança de vida.
Actualment, a més dels tractaments farmacològics i quirúrgics convencionals dirigits a recuperar els vasos sanguinis de la zona afectada, l'única opció terapèutica que garanteix la plena recuperació funcional del cor és el seu trasplantament.
Recuperar part de la força per bombar la sang és un dels objectius dels investigadors del Germans Trias, que han demostrat la capacitat d'un tipus de cèl·lules mare derivades de la sang del cordó umbilical d'humans, anomenades mesenquimals, per formar petits vasos sanguinis a l'àrea infartada del cor de ratolins i reoxigenar-la.
Les cèl·lules s'introdueixen en forma de bioimplante --una espècie de pegat-- acompanyades d'una proteïna anomenada fibrina que ajuda a fixar-les sobre la zona infartada, fet que permet reduir en un mes de manera significativa l'abast de l'infart.
L'estudi ha revelat que els ratolins tractats amb cèl·lules mesenquimals després d'un infart augmenten un 21,6% la força del batec cardíac per bombar la sang.
INTRODUIR LES CÈL·LULES
Un dels reptes més grans dels investigadors ha estat trobar la forma òptima d'introduir les cèl·lules mare a la zona de l'infart, ja que, alliberades com a injeccions directes o de manera intravenosa, poden morir ràpidament o dirigir-se cap a altres òrgans.
Per aquesta raó, els investigadors de Germans Trias han barrejat les cèl·lules amb fibrina, que fa possible que s'adhereixin a la zona infartada i que es mantinguin al llarg de quatre setmanes.
Ja que les cèl·lules redueixen la mesura de l'infart i milloren la funció cardíaca, els investigadors estudiaran ara com allargar-los la vida una vegada implantades, de manera que puguin aportar més beneficis, i en un futur es plantejaran estudiar la seva seguretat i benefici en cors humans.
La troballa també confirma el potencial d'aquestes cèl·lules per tractar altres malalties amb dèficit vascular, com l'ictus i la malaltia arterial perifèrica.
