L'ICS crida a no demanar als metges certificats per a pensions o escoles
BARCELONA, 19 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Institut Catal de la Salut (ICS) oferir als metges de família, les infermeres i els treballadors socials d'atenció primria treballar fora del centre de salut una part de la jornada, la no assistencial, i s'estendr a mil professionals --un 10%-- una mesura provada amb xit en un pilot amb 125 treballadors.
En una atenció als mitjans aquest dimarts, el director gerent de l'ICS, Josep Maria Argimon, ha explicat que la mesura respon a la petició de més flexibilitat horria dels professionals, i que compta amb un pressupost de 600.000 euros --que no depenen dels comptes públics del 2020-- i s'implementar progressivament l'any vinent abans d'estiu, a petició: "I si les coses van bé i hi continua havent demanda, continuarem ampliant".
Podran fer a distncia feina que no requereix presncia de pacients, com la revisió de plans de medicació; comunicats, justificants i informes, i consultes electrniques, que al costat de la formació equival a un ter de la jornada, la qual cosa permet als professionals organitzar el seu temps, i els metges que ho van provar ho van valorar amb un 8,4 sobre 10.
Argimon ha explicat aquest dimarts a directors d'equip i professionals d'atenció primria aquesta mesura, juntament amb altres iniciatives que volen impulsar després del dileg que es va obrir amb els professionals fa un any, en el qual han detectat necessitat d'afegir valor als rols, així com eliminar "trmits burocrtics".
Entre aquests trmits es troben aspectes com les renovacions peridiques de plans de medicació per a crnics, per també informes que es demanen per evitar el frau en les pensions --en fan 50.000 a l'any--, i certificats com els que en ocasions solliciten escoles contra l'absentisme, que considera que no entren en l'assistncia mdica.
En aquesta línia, treballen perqu els plans de medicació de determinats pacients crnics es renovin de manera automtica, i estalvin als facultatius el trmit que no veuen necessari perqu són plans prescrits per especialistes i autoritzats per una comissió, i que el pacient requereix, com per exemple una medicació per a la demncia o bolquers per a gent gran.
"RESPONSABILITAT DE L'INSS"
També volen evitar que els metges hagin de fer els informes que demanen les entitats bancries per a persones que han de cobrar una pensió i no es pot desplaar: "Aix no és un acte mdic, no és un acte assistencial", sinó que és de lluita contra el frau.
"Qui té la responsabilitat és l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), i si la vol traspassar a les entitats bancries cap problema, per l'entitat bancria no ens ho pot traspassar", i ha demanat a l'INSS que assumeixi aquesta funció, tot i que ha dit que no tancaran la porta a les persones que ho demanin perqu no volen perjudicar-los.
Un altre exemple sobre el qual volen actuar és el d'escoles que, davant un absentisme reiterat d'un alumne demanen als pares un certificat mdic, davant el qual ha dit que el que val és la paraula dels pares o tutors: "Entenc que aix és benintencionat, per no lluitarem contra l'absentisme escolar amb justificants mdics".
I-CONSULTA
El director general de l'ICS també ha apostat per fomentar les consultes digitals, que actualment fan servir 65.000 pacients i 3.000 professionals de manera assídua --dels 10.000 que hi ha en el sistema--, i que ha reivindicat que evita a pacients crnics haver de desplaar-se per a petites consultes, i millora l'accessibilitat a les visites presencials.
Des que es va iniciar la i-consulta, hi ha hagut 300.000 contactes, dos teros iniciats per part del pacient, i ha perms que es redussin les consultes presencials de deu a set, per augmentessin les virtuals, amb sis de mitjana --que són de menys durada i s'inclouen en l'agenda del metge--: "El temps total és més o menys el mateix, per el que sí que es valora, des del pacient, és tenir mes flexibilitat".
Ha reconegut que els trmits per activar 'La meva salut' haurien de ser més fcils, per que els dificulta la protecció de les dades mdiques, i han afegit que treballen perqu aquest espai sigui accessible també en pacients peditrics.
NOVES CONTRACTACIONS
Aquestes mesures també s'emmarquen en els canvis a mitj i llarg termini que van acordar després de les vagues de l'any passat, i des de llavors s'han fet 176 noves contractacions en primria, s'ha compensat els metges per un augment de crrega laboral que equival a 172 jornades a temps complet, i hi ha 22 que han allargat la seva edat de jubilació, amb el qual sumen més de 300 reforos.
Argimon ha afirmat que amb les mesures d'aquests acords s'ha millorat el temps d'atenció als pacients, que ha subratllat com un element de qualitat, tot i que ha adms que no s'ha millorat el temps d'espera per concertar una visita, la qual cosa ha marcat com a repte en el qual treballar el 2020.
