Mil metges i infermeres catalans d'atenció primària podran fer teletreball parcial

Publicat 19/11/2019 17:49:02CET
L'equip de professionals de l'Hospital de Dia del CIS Cotxeres treballen junts en l'atenció a les persones.
A.CREUS Y À.GARCÍA / BANC IMATGES INFERMERES

L'ICS crida a no demanar als metges certificats per a pensions o escoles

BARCELONA, 19 nov. (EUROPA PRESS) -

L'Institut Català de la Salut (ICS) oferirà als metges de família, les infermeres i els treballadors socials d'atenció primària treballar fora del centre de salut una part de la jornada, la no assistencial, i s'estendrà a mil professionals --un 10%-- una mesura provada amb èxit en un pilot amb 125 treballadors.

En una atenció als mitjans aquest dimarts, el director gerent de l'ICS, Josep Maria Argimon, ha explicat que la mesura respon a la petició de més flexibilitat horària dels professionals, i que compta amb un pressupost de 600.000 euros --que no depenen dels comptes públics del 2020-- i s'implementarà progressivament l'any vinent abans d'estiu, a petició: "I si les coses van bé i hi continua havent demanda, continuarem ampliant".

Podran fer a distància feina que no requereix presència de pacients, com la revisió de plans de medicació; comunicats, justificants i informes, i consultes electròniques, que al costat de la formació equival a un terç de la jornada, la qual cosa permet als professionals organitzar el seu temps, i els metges que ho van provar ho van valorar amb un 8,4 sobre 10.

Argimon ha explicat aquest dimarts a directors d'equip i professionals d'atenció primària aquesta mesura, juntament amb altres iniciatives que volen impulsar després del diàleg que es va obrir amb els professionals fa un any, en el qual han detectat necessitat d'afegir valor als rols, així com eliminar "tràmits burocràtics".

Entre aquests tràmits es troben aspectes com les renovacions periòdiques de plans de medicació per a crònics, però també informes que es demanen per evitar el frau en les pensions --en fan 50.000 a l'any--, i certificats com els que en ocasions sol·liciten escoles contra l'absentisme, que considera que no entren en l'assistència mèdica.

En aquesta línia, treballen perquè els plans de medicació de determinats pacients crònics es renovin de manera automàtica, i estalviïn als facultatius el tràmit que no veuen necessari perquè són plans prescrits per especialistes i autoritzats per una comissió, i que el pacient requereix, com per exemple una medicació per a la demència o bolquers per a gent gran.

"RESPONSABILITAT DE L'INSS"

També volen evitar que els metges hagin de fer els informes que demanen les entitats bancàries per a persones que han de cobrar una pensió i no es pot desplaçar: "Això no és un acte mèdic, no és un acte assistencial", sinó que és de lluita contra el frau.

"Qui té la responsabilitat és l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), i si la vol traspassar a les entitats bancàries cap problema, però l'entitat bancària no ens ho pot traspassar", i ha demanat a l'INSS que assumeixi aquesta funció, tot i que ha dit que no tancaran la porta a les persones que ho demanin perquè no volen perjudicar-los.

Un altre exemple sobre el qual volen actuar és el d'escoles que, davant un absentisme reiterat d'un alumne demanen als pares un certificat mèdic, davant el qual ha dit que el que val és la paraula dels pares o tutors: "Entenc que això és benintencionat, però no lluitarem contra l'absentisme escolar amb justificants mèdics".

I-CONSULTA

El director general de l'ICS també ha apostat per fomentar les consultes digitals, que actualment fan servir 65.000 pacients i 3.000 professionals de manera assídua --dels 10.000 que hi ha en el sistema--, i que ha reivindicat que evita a pacients crònics haver de desplaçar-se per a petites consultes, i millora l'accessibilitat a les visites presencials.

Des que es va iniciar la i-consulta, hi ha hagut 300.000 contactes, dos terços iniciats per part del pacient, i ha permès que es reduïssin les consultes presencials de deu a set, però augmentessin les virtuals, amb sis de mitjana --que són de menys durada i s'inclouen en l'agenda del metge--: "El temps total és més o menys el mateix, però el que sí que es valora, des del pacient, és tenir mes flexibilitat".

Ha reconegut que els tràmits per activar 'La meva salut' haurien de ser més fàcils, però que els dificulta la protecció de les dades mèdiques, i han afegit que treballen perquè aquest espai sigui accessible també en pacients pediàtrics.

NOVES CONTRACTACIONS

Aquestes mesures també s'emmarquen en els canvis a mitjà i llarg termini que van acordar després de les vagues de l'any passat, i des de llavors s'han fet 176 noves contractacions en primària, s'ha compensat els metges per un augment de càrrega laboral que equival a 172 jornades a temps complet, i hi ha 22 que han allargat la seva edat de jubilació, amb el qual sumen més de 300 reforços.

Argimon ha afirmat que amb les mesures d'aquests acords s'ha millorat el temps d'atenció als pacients, que ha subratllat com un element de qualitat, tot i que ha admès que no s'ha millorat el temps d'espera per concertar una visita, la qual cosa ha marcat com a repte en el qual treballar el 2020.

Contador