BARCELONA, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
Un total de 50 escoles i instituts catalans públics i concertats han superat durant aquest curs el 60% del percentatge d'alumnat d'origen immigrant, segons dades proporcionades per Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat en una resposta parlamentària sobre alumnes estrangers escolaritzats en centres mantinguts amb fons públics.
Del conjunt de col·legis amb més volum de menors nouvinguts, 26 acumulen entre un 60% i un 70% d'estudiants estrangers; 16 centres, entre el 70% i el 80%, set escoles escolaritzen entre un 80% i un 90%, i un col·legi supera el 95%.
A la província de Girona, les escoles que atenen més nens immigrants són el centre Puig Rodó de la Zona Escolar Rural (ZER) Montgrí al municipi d'Ullà (Girona) --19 alumnes immigrants (95%)--; La Farga de Salt (Girona) --320 estudiants (82,3%)--; El Pla de Salt --314 alumnes (81,6%)-- i l'escola Anicet de Pagès i de Puig --197 estudiants (80,4%)--.
A la província de Barcelona, destaca l'escola Milà i Fontanals del barri de Ciutat Vella --357 alumnes (82,6%)--; la Ruben Darío del barri del Raval --187 pupils (81,3%)--; La Sínia de Vic --339 estudiants (81,7%)--, i a Lleida, l'escola Balàfia --175 alumnes (86,2%)--.
Alhora, el nombre de centres docents en els quals la meitat dels seus nens són estrangers és significatiu, amb un total de 58 escoles durant aquest curs, dels més de 3.000 centres públics i concertats que hi ha a Catalunya.
En aquest curs la població escolar d'origen immigrant ha estat de 13,7%, el què representen 159.842 alumnes, quan en el curs 2011-12 la xifra ha estat lleugerament superior amb 161.444 estudiants, malgrat que menys escoles --un total de sis-- van arribar a concentrar els percentatges més alts d'entre un 80% i un 90% d'alumne estranger.
Des de fa dos cursos, la Conselleria d'Ensenyament treballa per ampliar les zones escolars, fomentant la zona única, per evitar la guetització de les aules catalanes, ja que considera que el fet òptim és que la població estrangera en un col·legi no superi una tercera part dels menors.
REFUNDAR ELS CENTRES
En una entrevista d'Europa Press el president de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ha advocat per fer un "pla de xoc" en aquests centres per refundar-los, i que consisteix a renovar el projecte educatiu donant-li valor afegit com més classes d'anglès o noves tecnologies, o bé tancant i tornant a obrir aquests centres per començar des de zero.
"Parlem de segregació, no quan hi ha un 20% o un 30%, sinó quan el percentatge d'immigrants és molt superior a la mitjana del barri", ha assenyalat Palacín, que ha afegit que si la població escolar d'un centre determinat és representativa del seu entorn, no es consideraria segregació escolar perquè seria indicativa de la seva comunitat.
Les escoles gueto solen tenir un "efecte molt negatiu" sobre els mateixos alumnes estrangers als quals anar a un centre d'aquest tipus suposa un empitjorament de les seves possibilitats educatives i, en canvi, no sol afectar l'alumne autòcton, ha indicat Palacín.
La segona conseqüència negativa és que la concentració d'alumnat immigrant no facilita l'intercanvi cultural, per la qual cosa ni els nens nouvinguts "aprendran els valors d'aquí ni els catalans aprendran que viuen en una societat diversa", quan un 25,7% de joves que viuen a Catalunya té nacionalitat estrangera.
En tercer lloc, ha destacat Palacín, es troba el mateix prestigi de l'escola que, malgrat que funcioni bé i sigui un bon col·legi, és "estigmatitzada", de manera que pot perpetuar-se aquesta situació tot i que s'inverteixin més recursos al centre.
