Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) inaugura aquest dijous l'exposició 'Joan Teixidor (1913-1992). No visqueu més en fragments' que rescata la figura i el llegat literari del poeta català i corregeix, a través d'una profunda documentació, els "núvols negres" que han enfosquit la seva obra i persona.
Ho ha explicat el comissari de l'exposició, Sam Abrams, a la presentació de la mostra als mitjans, que s'obrirà al públic aquest divendres i es podrà visitar fins al 24 de novembre, acompanyat pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, en el marc del centenari del naixement de l'autor, que coincideix amb el de Salvador Espriu, amic de Teixidor.
La mostra, organitzada en diverses seccions representatives de les múltiples facetes del poeta, pretén revelar i difondre la seva obra, víctima d'"allò injust del procés democràtic" que, per mirar endavant no va construir de manera ordenada la memòria, ha afirmat Mascarell, al sostenir que Teixidor --nascut a Olot (Girona)--, forma part d'una generació que va protagonitzar una eclosió de la vida cultural extraordinària i que va arribar a la maduresa coincidint amb el final del Franquisme.
"Han passat més de trenta anys i estem en condicions de fer-ho, per això té sentit aquesta revisió", ha manifestat el responsable de Cultura català, i Abrams ha assenyalat que el poc reconeixement de l'autor respon a la seva personalitat discreta; la preocupació pel present de la literatura catalana que descuida reciclar el passat, i pels prejudicis ideològics, socials i religiosos del moment.
La mostra, que "rescata una de les figures més destacades del segle XX" per modificar la seva imatge i visualitzar-la, repassa tant l'obra en vers i prosa de Teixidor, com la seva actuació pública en el món de l'edició i les arts plàstiques.
Així, l'exposició arrenca pels inicis de l'autor, quan el 1929 arriba a la capital catalana i comença a estudiar Arquitectura a la Universitat de Barcelona (UB), on coneix al seu mestre Carles Riba i es converteix en un prestigiós crític literari i d'art.
Una de les principals correccions que "no correspon en absolut a la veritat", segons Abrams, és la seva suposada pertinença al Falangisme, el que il·lustra amb una entusiasmada carta que va escriure sobre la República; la seva participació en un programa per salvar el patrimoni bibliogràfic català; la seva intenció d'anar al front i fins i tot ensenya que ha estat fitxat com a 'roig separatista', si bé sí tenia amics que simpatitzaven amb el règim.
La família també és un pilar rellevant en l'exposició i obra del poeta, del qual destaquen els poemaris 'El Príncep' (1954) i 'Fluvià' (1989), el primer dels quals és fruit del dolor i la tristesa que li va provocar la mort del seu fill als 8 anys per leucèmia.
EDITOR I VIATGER
Abrams també ha dedicat un espai a la "religiositat" de Teixidor que en els anys 60 li van tirar en cara; també emmarca el seu treball com a editor, mostrant un acte notarial que evidencia que va ser ell qui va fundar l'editorial Destino el 1942, segell del qual ha estat director literari fins que es va jubilar el 1982.
Una constel·lació d'intel·lectuals serveix per dibuixar la xarxa d'amistats i intel·lectuals que va erigir Teixidor durant la seva vida, que també va estar marcada per la seva passió pels viatges: "Viatjava no com un turista sinó com un viatger que vol veure els vincles del lloc amb Catalunya".
L'exposició és una iniciativa de la Institució dels Lletres Catalanes de la Conselleria de Cultura i de l'Institut de Cultura d'Olot, que també es podrà veure al Museu de la Garrotxa del 24 de gener al 30 de març del 2014.
