La immigració repunta un 2% mentre es redueixen les emigracions, tot i que el saldo migratori continua en negatiu
MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
Un total de 206.492 persones, 42.685 d'elles espanyoles, se'n van anar a l'estranger entre el gener i el juny d'aquest any, quan la població va tornar a caure per quart semestre consecutiu i va perdre 48.146 habitants (0,1%) respecte al mes de gener fins a situar-se en 46.464.053, segons les xifres provisionals difoses aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
En comparació amb el primer semestre del 2013, la població d'Espanya es va reduir un 0,28% fruit, segons l'INE, del saldo vegetatiu que es va situar en només 2.280 persones (208.791 naixements enfront a 206.511 defuncions) i d'un saldo migratori negatiu de 50.426 persones, un 54% inferior al del semestre anterior.
Sobre les emigracions, l'estadística diu que se'n van anar 206.492 persones entre el gener i el juny, un 21,4% menys que en el semestre anterior. D'elles, 42.685 eren espanyoles i, d'aquestes, 27.026 havien nascut a Espanya. Mentrestant, la immigració va augmentar un 2% entre el gener i el juny, amb 156.066 persones arribades d'altres països de les quals 17.951 tenien nacionalitat espanyola.
PUJA UN 2% LA IMMIGRACIÓ
Les entrades, que s'havien reduït amb la crisi econòmica, van caure fins a 127.796 persones en el primer semestre del 2013. A partir d'aquest moment van començar a repuntar a 152.976 persones en el segon semestre del 2013 i 156.066 en el primer del 2014.
Així, durant el primer semestre del 2014 el saldo migratori (sortides menys arribades) dels estrangers va ser de 25.693 persones menys, una caiguda del 71,7% respecte al registrat durant el semestre anterior.
Les principals nacionalitats dels immigrants estrangers van ser la romanesa (amb 16.323 arribades a Espanya en el primer semestre), la marroquina (11.680) i la italiana (7.592). També els romanesos (25.890 emigracions) i els marroquins (19.151) van protagonitzar els volums més importants de sortides del país.
Entre les nacionalitats amb més fluxos migratoris, Itàlia, República Dominicana, Regne Unit i França van ser les úniques amb saldos migratoris positius. Per part seva, Romania (-9.567), el Marroc (-7.470) i l'Equador (-5.451) són els que van presentar reduccions més grans.
EMIGRACIÓ D'ESPANYOLS
Pel que fa als espanyols, el saldo migratori es va reduir un 31,6% respecte al semestre anterior i es va situar en 24.734 persones menys. Aquest descens es va deure a l'efecte combinat d'una lleu disminució en l'arribada d'espanyols i un augment de les sortides, segons l'INE.
En total, es van mudar a Espanya 17.951 espanyols, dels quals una mica més de la meitat (9.250) havia nascut a un altre país. Procedien sobretot, de Veneçuela, Cuba, França, el Regne Unit i els Estats Units. El repartiment per sexe resulta bastant homogeni, amb una lleugera incidència d'homes (51,5%) que de dones (48,5%).
Mentrestant, l'emigració d'espanyols va augmentar un 15,5% respecte al semestre anterior. Sis de cada 10 espanyols que van emigrar eren nascuts a Espanya, tot i que aquesta proporció varia en funció dels destins, que sobretot són el Regne Unit, França i l'Equador, país al qual se'n van anar fonamentalment equatorians nacionalitzats i menors d'edat.
Dels 4.317 espanyols que van emigrar a l'Equador 1.281 eren nascuts a Espanya i d'ells, 1.034 menors de 15 anys i 247 adults. Colòmbia és també un cas semblant (936 dels 2.513 emigrants eren nascuts a Espanya).
ES REDUEIX EL NOMBRE D'ESTRANGERS
Per nacionalitats, l'INE recorda que l'any passat, quan la població es va reduir en 215.691 persones, el nombre d'espanyols va pujar en 179.929 pel procés de nacionalització al qual es van acollir 225.793 estrangers al llarg de l'any.
A la primera meitat del 2014 va ocórrer un fet semblant: la població resident a Espanya va caure en 48.146 persones, però la de nacionalitat espanyola va augmentar en 90.410. "Descomptant aquest efecte, i si ens restringim als espanyols nascuts a Espanya, la població es va reduir en 17.407 persones", explica l'INE.
Per la seva banda, la població estrangera es va reduir un 3%, amb 138.556 persones menys, durant el primer semestre de l'any fins a situar-se en 4.538.503, per un "efecte combinat" de l'emigració i de l'adquisició de nacionalitat.
Per nacionalitats, cal destacar l'increment en termes absoluts de la població italiana (3.356 persones més) i, en menys grau, de la francesa (547 més). Per part seva, la majoria de descensos es van produir en la població equatoriana (27.014 persones menys), la marroquina (-20.917) i la colombiana (-18.873).
En termes relatius, entre les principals nacionalitats només van créixer els residents d'Itàlia (1,9%) i França (0,6%). Per part seva, la majoria de descensos es van produir entre els nacionals del Perú (-14,8%), Bolívia (-14,0%) i l'Equador (-12,6%).
PÈRDUA DE POBLACIÓ GENERALITZADA
La pèrdua de població durant el semestre va ser generalitzada en la majoria de comunitats. Principat d'Astúries i Castella i Lleó (-0,43% totes dues), Castella-la Manxa (-0,39%) i La Rioja (-0,37%) van registrar els descensos més importants en termes relatius. Els únics creixements de població es van donar a Illes Balears (0,53%), Canàries (0,27%), Regió de Múrcia (0,14%) i Andalusia (0,04%).
Pel que fa al saldo migratori, Canàries (amb un saldo de 4.275 persones), Andalusia (1.657) i Illes Balears (1.319) van ser les úniques comunitats autònomes que van presentar a la primera meitat del 2014 un saldo migratori positiu. Per contra, els saldos migratoris més desfavorables es van donar a Catalunya (-19.314), Comunitat de Madrid (-18.865) i Comunitat Valenciana (-6.953).
Respecte a les migracions interiors, Comunitat de Madrid (7.577), Illes Balears (3.599) i País Basc (1.943) van presentar els saldos migratoris més elevats. Per contra, Castella-la Manxa (-4.570), Castella i Lleó (-4.198) i Andalusia (-3.102) van registrar els saldos més negatius.
L'efecte conjunt del creixement vegetatiu, el saldo migratori amb l'estranger i el saldo migratori amb altres comunitats va donar lloc que la població només creixés durant la primera meitat del 2014 a Illes Balears (amb un creixement conjunt de 5.898 persones), Canàries (5.690), Andalusia (3.662) i Regió de Múrcia (1.994), segons l'INE.
