El 31,9% dels nens del país estan en aquesta situació
MADRID, 10 Feb. (EUROPA PRESS) -
El 27,3% de la població d'Espanya, més de 12,8 milions de persones, es troba en risc de pobresa o exclusió, xifra que s'ha incrementat en un 2,6% des de l'any 2009, és a dir, 1.320.216 persones que han caigut en aquesta situació de vulnerabilitat i que abans no la patien.
Això es desprèn del quart informe sobre L'Estat de la Pobresa a Espanya que ha presentat aquest dimarts la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social a l'Estat Espanyol (EAPN) i que analitza l'evolució de l'indicador europeu Arope (combina la renda amb les possibilitats de consum i ocupació) entre els anys 2009 i 2013.
Les dades, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i treballats pel sociòleg autor de l'informe Juan Carlos Llano, revelen un descens lent però continuat de la taxa Arope fins poc abans de l'inici de la crisi i un canvi a partir del 2008, quan va començar a pujar des del 24,5% de la població fins al 27,3% registrat el 2013.
Tot i que el creixement del risc de pobresa i exclusió es va alentir a partir del 2010 i el 2013 només va créixer un 0,1%, l'EAPN descarta que s'hagi de veure com una millora de la situació: "S'explica com un mer efecte estadístic causat per la reducció d'ingressos en àmplies capes de la població --baixa el llindar de pobresa--, al qual s'ha d'afegir el retorn d'immigrants pobres als seus països d'origen", explica l'informe.
També s'ha produït un altre canvi estadístic en la manera que l'INE recull les dades. Si el 2013 s'hagués aplicat el criteri que regia des del 2004, l'indicador Arope seria d'un punt més, és a dir, un 28,4% de la població en risc de pobresa i exclusió respecte del 27,3 que reflecteixen les dades després de la modificació.
JOVES I NENS, ELS MÉS AFECTATS
La situació varia en funció dels perfils. A finals del 2013 el col·lectiu més afectat era el de joves d'entre 16 i 30 anys, amb un 33% en risc de pobresa i exclusió, seguit dels nens, amb un 31,9%. En total, la taxa de pobresa infantil per a menors de 16 anys és del 26,7%, sis punts per sobre del conjunt de la població.
Arope analitza tant la taxa de pobresa relativa, que afecta al 20,4% de la població d'Espanya (un 6,06% és severa), com la privació material severa, en què viu el 6,2% dels ciutadans, i la baixa intensitat de l'ocupació, que afectava el 2013 el 15,7% dels habitants del país.
Segons ha explicat el president d'EAPN Espanya, Carlos Susías, aquests tres problemes coincideixen amb l'1,8% de la població, "possiblement el nucli on hi hagi les situacions més dures de pobresa". Augmenta així la pobresa i aquesta pobresa té més intensitat. "Ha desaparegut una bona part de la classe mitjana, que ara és baixa", ha comentat Malgesini.
CREIX LA PRIVACIÓ MATERIAL SEVERA
Sobre la Privació Material Severa, l'informe indica un augment del 38% (del 4,5% al 6,2%) entre el 2009 i el 2013, és a dir, hi ha gairebé 3 milions de persones, 800.000 més que abans de la crisi, amb dificultats per alimentar-se adequadament, que han d'endarrerir pagaments del seu habitatge, el qual no poden calentar a l'hivern, o que no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes.
En paral·lel, la població que viu a llars amb baixa intensitat d'ocupació (BITH) és més del doble que el 2009 i supera el 15,7% dels ciutadans fins a 59 anys, un total de 5.694.683 persones. A més, segons l'informe, el 2013 l'11,7% de les persones en situació de pobresa tenien feina, "el que demostra que no qualsevol treball protegeix" de l'exclusió.
Conforme ha detallat la responsable d'Assumptes Europeus i Incidència Política de l'EAPN, Graciela Malgesini, amb dades d'Eurostat, prop del 12% de tots els treballadors d'Espanya estan en situació de pobresa relativa perquè guanyen menys de la meitat de la mitjana estatal.
MÉS DESIGUALTAT
Com a resultat, va incrementat la desigualtat entre el 2009 i el 2012, que es mesura amb l'índex internacional conegut com a Gini, un indicador que s'havia mantingut "relativament constant" entre el 2005 i el 2008 i que des de l'any següent es va incrementar en 8 dècimes fins a 33,7 punts. A més, la proporció dels ingressos totals percebuts pel 20% de la població que més guanya multiplica per 6,3 la percebuda pel 20% amb menys guanys.
"Transcorreguts ja més de quatre anys des de la formulació dels objectius europeus especificats a l'Estratègia 2020, el seguiment de l'indicador Arope i els seus components mostra que a Espanya no només no s'ha avançat en la reducció de la pobresa i l'exclusió social, sinó que, per contra, ha augmentat enormement", diu l'EAPN, per recordar que s'excedeixen les metes en 2,7 milions de persones.
DESIGUALTAT NORD-SUD
La desigualtat afecta alhora a nivell territorial, sobretot, a la contraposició nord-sud: Navarra, País Basc i Aragó tenen taxes de risc de pobresa i exclusió inferiors al 20%, mentre que a Canàries, Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia oscil·len entre el 35% i el 39%. L'informe destaca el cas de Ceuta, on gairebé la meitat de la seva població (47%) viu en aquesta situació.
Respecte a la Privació Material Severa, s'assenyala la gran variabilitat d'aquesta taxa als diferents territoris, ja que oscil·la entre el 0,6% de Navarra i el 15,3% de Ceuta. Aquí, tot i això, ha caigut un 0,6% el volum de persones en baixa intensitat d'ocupació.
"La pobresa és resultat d'un baix nivell d'ocupació i un baix nivell de polítiques socials, tant rendes mínimes com element fonamental però també els complements per fill a càrrec. Les comunitats autònomes que han fet inversions fortes en polítiques socials com el País Basc i Navarra tenen menys taxes", ha sentenciat Malgesini.
Susías ha afegit a més que "tots els indicadors" fins al 2012 indiquen que s'ha copejat amb més duresa la classe mitjana. "Estem parlant de pobresa en un dels països més rics del món i el que distingeix aquests països és la fortalesa de la seva classe mitjana, per això és important que es continuï mantenint. Demanem polítiques per a les classes mitjanes, com l'ajuda universal per fill", ha destacat.
