MADRID, 27 nov. (EUROPA PRESS) -
Menys del 20% de les Prefectures de Servei en Medicina Interna a Espanya estan ocupades per dones, segons s'ha posat de manifest durant la taula rodona 'Sesgo de género', organitzada en el marc del 40 Congrés de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), que aquests dies se celebra a Barcelona.
Així, s'estima que dos teros dels estudiants universitaris de Medicina Interna i dos teros dels residents d'aquesta especialitat són dones per, malgrat aix, menys del 20 per cent de les Prefectures de Servei en Medicina Interna a Espanya estan ocupades per dones, cosa que revela que poques d'elles aconsegueixen llocs de responsabilitat al món científic.
"Alguna cosa similar passa a la SEMI, on dos teros dels nostres collegiats són dones i la presncia als nostres congressos és majoritriament femenina, per continuen infrarepresentades en temes organitzatius, com la coordinació de grups de treball o com a autores en publicacions. Per aix, treballem per revertir aquesta realitat juntament amb la creació, fa uns mesos, de l'Observatori d'Igualtat de la nostra Societat", ha dit la responsable de l'Observatori d'Igualtat de la Societat Espanyola de Medicina Interna, Asunción Gonzálvez Gasch.
Segons el parer dels experts, el primer pas per modificar els patrons de comportament esbiaixats és ser "realment" conscients de la seva existncia per, a continuació, poder dur a terme iniciatives de les institucions i organitzacions de manera collectiva.
Per aix, tal com ha postillat la doctora, abordar la qüestió de la desigualtat de gnere al món científic és un primer pas per avanar en la seva transformació.
"Homes i dones hauríem de tenir igualtat d'oportunitats, sense obviar que som diferents. Aix, lluny de ser alguna cosa negativa, és profundament enriquidor. Si cada gnere pogués aportar per igual les seves qualitats en tots els mbits, construiríem una societat més rica en recursos i amb més diversitat", ha afegit.
Ara bé, les desigualtats de gnere entre homes i dones també estan presents en l'atenció sanitria. "Aquestes diferncies en salut són innecessries, evitables i injustes i, en moltes ocasions, apareixen molt primerenques durant la infncia i l'adolescncia", ha postillat la doctora del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Vinalopó d'Elx (Alacant) i tresorera de la SEMI, Ana Maestre.
Precisament, una forma "senzilla" d'avaluar el biaix de gnere en l'atenció sanitria consisteix a identificar si per a una mateixa necessitat es fan esforos similars en un sexe respecte a un altre per part dels professionals sanitaris.
"Per exemple, en el cas de l'esfor diagnstic i teraputic, perqu si algú és excls del procés diagnstic o no se li fan les proves pertinents, té menys possibilitats de rebre el tractament adequat; i aix depn tant del professional sanitari com dels condicionants biolgics i de gnere del pacient", ha postillat Maestre.
A més, el gnere no només influeix en les diferents necessitats de salut i cerca d'atenció sanitria i en els diferents tractaments i resultats en homes i dones, sinó també en la investigació en salut.
"Clssicament les dones han estat infrarrepresentades en la investigació clínica i, especialment, en els assajos clínics, amb els quals s'han fet extrapolacions en les dones dels resultats obtinguts en estudis duts a terme majoritriament en població masculina", ha resolt l'experta.
