GRANADA, 18 Nov. (EUROPA PRESS)
Maquinària de la Conselleria de Foment i Habitatge de la Junta d'Andalusia ha començat a primera hora d'aquest dimarts a retirar terra a la zona del Peñón del Colorado, que alguns investigadors apunten com la més probable ubicació de la fossa on podria estar enterrat el poeta Federico García Lorca, al terme municipal d'Alfacar (Granada).
En un perímetre d'uns 300 metres quadrats, que ha estat tancat, treballa una retroexcavadora, que romandrà al lloc, fins que retiri prop d'uns 600 metres cúbics de terra, durant uns quatre dies. Transcorregut aquest temps, segons ha explicat a Europa Press l'arqueòleg coordinador dels treballs, Javier Navarro, començarà una excavació manual per comprovar si les anomalies detectades pel georadar en mesos anteriors --i comparades diumenge passat-- es corresponen amb un pou o podrien ser compatibles amb un enterrament comú.
Aquestes últimes tasques es prolongaran durant uns tres dies, tot i que es tracta d'un termini que podria variar, doncs és "impredictible" el que pugui passar. A continuació, arrencarà el sondeig en si, el que podria determinar l'existència de restes òssies al lloc, un treball minuciós que implica el continu registre de dades. L'equip, integrat per arqueòlegs i antropòlegs, el conformen un total d'onze persones, que podrien ser reforçades amb dues més, procedents de diferents universitats, entre les quals hi ha la de Nottingham.
El terreny delimitat es troba entre la carretera que uneix Víznar amb Alfacar, en un lloc en el qual el mes de desembre de l'any passat un equip d'experts, liderat també per Navarro, ja va localitzar amb georadar un camí que coincidia amb l'antic curs d'un rierol i dues anomalies en el terreny, una d'elles amb profunditat suficient per ser un enterrament comú, a la vora d'aquest.
La ubicació d'aquestes dues anomalies coincideix amb els testimonis recollits en el seu moment pel periodista Eduardo Molina Fajardo, que assenyalaven el possible enterrament en un "pou allargat" amb un color de terra gris, al costat d'un petit camí (el curs del rierol descobert), hipòtesi investigada després per Miguel Caballero, autor del llibre 'Las 13 últimas horas en la vida de Federico García Lorca'.
Tot i això, el director general de Memòria Democràtica, Luis Naranjo, va incidir, durant la presentació dels treballs, que l'objectiu no és la recerca de les restes del poeta, sinó la localització i delimitació de fosses de víctimes de la Guerra Civil, i va aclarir que, com en qualsevol altre cas, si es troben restes òssies es comunicarà la troballa a un jutjat perquè decideixi sobre aquesta qüestió.
Segons Navarro, després de conèixer l'estratigrafia del terreny, gràcies al georadar, el següent pas serà retirar el material que cobreix la zona estudiada, per després fer una intervenció arqueològica manual per delimitar les anomalies detectades i fer sondejos per comprovar la presència de restes humanes, tasques que tenen un pressupost d'uns 15.000 euros i que podrien prolongar-se durant prop de 10 dies.
No es tracta d'una exhumació, segons ha incidit l'arqueòleg, ja que la decisió d'executar-la correspon a les famílies de les víctimes --els Lorca i els cercles pròxims del mestre Dióscoro Galindo i els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadí, enterrats suposadament al costat d'ell-- o a l'administració competent, que podria actuar d'ofici.
En el mateix enclavament en el qual ara s'intervenidrà ja hi va treballar l'equip d'arqueòlegs coordinats per Javier Navarro des de finals del novembre al desembre de l'any passat, per iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica, en un espai ubicat davant de la masia de Los Llanos de Corvera, coneguda també com a 'Gazpacho' o 'Pepino', a uns 500 metres del Barranc de Víznar, i a uns 400 metres del parc Federico García Lorca, on la Junta d'Andalusia ja va liderar el 2009 un altre projecte per a la recerca de fosses que va acabar sense la troballa de cap evidència d'enterrament o esquerdill d'os.
En aquest cas, la Conselleria de Foment i Habitatge col·labora amb els mitjans tècnics dels quals disposa, que serviran per retirar tota la terra que se suposa que cobreix el subsòl original, que ha estat objecte de nombroses intervencions de l'home, com una pista de motocròs o la construcció d'un camp de futbol, que va començar el 1998.
La germana del poeta, Isabel García Lorca, va demanar la paralització d'aquelles obres el 1998, alertant que hi podria estar enterrat l'autor de 'La casa de Bernarda Alba'.
"Ha arribat als meus sentits el pla que té l'Ajuntament d'Alfacar, que vostè presideix, de fer un camp de futbol just on van caure milers d'homes assassinats, molts d'ells suposo coreligionaris seus, socialistes. També és aquí el meu germà, Federico García Lorca. Per descomptat, també per això sento jo l'ofensa que se'ls fa i vull que sàpiga que en el món culte on s'ensenya Literatura Espanyola es diu on és el terra que el cobreix. Ara hauran d'afegir que sobre aquest terra s'ha construït un camp de futbol. Pensin fins on arrosseguen el nom ja famós d'aquell lloc, conegut perquè hi reposen les restes de Federico", va escriure la seva germana, dirigint-se al llavors alcalde de la població, Juan Caballero.
El tema va transcendir les fronteres espanyoles, i fins i tot el 'New York Times' va tractar l'assumpte entre les seves pàgines, amb el titular 'Soccer's din threatens poet's rest in Spain', segons va recollir llavors el diari 'Ideal' de Granada.
Finalment, i després que el llavors president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves així ho instés, després de rebre també la carta d'Isabel García Lorca per fax, les obres del camp es van paralitzar l'octubre del 1998.
