Critica la "tergiversació de la realitat catalana mitjançant la intoxicació contra els CDR"
BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -
La suposada coordinadora dels Comitès de Defensa de la República (CDR) Tamara C.G. investigada per l'Audiència Nacional ha rebutjat haver comès actes terroristes o un delicte de rebel·lió amb les accions de protesta a Catalunya: "Resulta difícil imaginar una organització terrorista sense armes de foc ni explosius".
En un escrit remès per la seva defensa a l'Audiència Nacional per impugnar el recurs d'apel·lació presentat per la Fiscalia contra el seu alliberament provisional, en el qual ha tingut accés Europa Press, el seu advocat, Benet Salellas, descarta terrorisme en l'activitat dels CDR: "No ens trobem davant de delictes de terrorisme atès que no hi ha ni armes ni explosius en les conductes analitzades".
Al·lega que perquè existeixi terrorisme és necessari "l'exercici de la violència de manera reiterada i indiscriminada per exercir la intimidació massiva", la qual cosa assegura que no ha passat, i sosté que no pot aplicar-se als CDR la mateixa construcció jurídica que es va fer per a la kale borroka al País Basc perquè a Catalunya no existeix un actor equivalent a ETA.
Així, recorda que en la lluita contra ETA es va acceptar per part dels tribunals l'extensió del concepte del terrorisme al terrorisme de carrer, en interpretar que la kale borroka "coadjuvava o afavoria el missatge de terror", cosa que no és traslladable als CDR a Catalunya perquè no existeix l'organització principal que suposava ETA.
Salellas, que demana a l'Audiència Nacional que aixequi la prohibició a la seva defensada de sortir del seu municipi de residència, Viladecans (Barcelona), ha ressaltat que les accions investigades són talls de carreteres, manifestacions i aixecaments de barreres dels peatges, "actes de protesta", que formen part dels mecanismes de protesta política, sindical o veïnal.
ÀUDIO
Sobre l'àudio atribuït a Tamara C.G. que va circular durant la Setmana Santa per les xarxes socials cridant a la mobilització i a les accions de sabotatge, la defensa ha assegurat que només era "el trasllat d'una informació d'una reunió" a la qual ella va assistir en la qual es va parlar d'accions a fer per altres CDR i propostes de futur en un context de vaga general no convocada.
"Es tracta d'una posada en comú de propostes que la majoria d'elles no han estat ni tan sols elaborades com per ser posades en pràctica", argumenta, i afegeix que totes s'emmarquen en l'exercici pacífic del dret de reunió i d'expressió, i aplicant la màxima que 'els pensaments no delinqueixen'.
Ha criticat que se sustenti la petició de Fiscalia d'ingrés a la presó en accions que no són dels CDR com els ninots que van aparèixer penjants d'un pont a Malla (Barcelona), la crema d'una bandera a Balsareny (Barcelona), les pintades al carrer de Das (Girona) on té una casa l'instructor de la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, o l'explosió d'un artefacte en un concessionari a Barcelona.
En aquest sentit, ha criticat "l'intent bast de manipulació i de tergiversació de la realitat catalana mitjançant la intoxicació contra els CDR", i ha afirmat que des del rigor aplicable en un procediment judicial penal no és possible utilitzar els fets no reivindicats.
DELICTE DE REBEL·LIÓ
Sobre la possibilitat d'atribuir-li un delicte de rebel·lió, assegura que "cap cop d'estat ni petit ni gran s'ha produït a Catalunya aquests mesos" i concretament en les dates investigades, al març i l'abril del 2018, sinó que es va tractar d'actes de protesta.
"No hi ha cap alçament ni hi ha tampoc cap acte contra el poder constituït perquè ni el trànsit rodat ni les empreses concessionàries són pròpiament poders públics", defensa el lletrat, que cita l'anàlisi del Tribunal Regional d'Schleswig-Holstein (Alemanya) encarregat de l'euroordre de Carles Puigdemont, que va rebutjar que es produís un delicte de rebel·lió a Catalunya.
