BARCELONA, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
La meitat dels ciutadans --un 51%-- té el castellà com a llengua materna (inicial) als territoris de parla catalana --Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears--, respecte del 31% dels ciutadans que tenen el català i el 10,6% altres llengües, segons el 'VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana', que ofereix dades del 2014.
En roda de premsa aquest dilluns, el director de la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Miquel Àngel Pradilla, ha presentat aquest informe al costat de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; el president de l'IEC, Joandomènec Ros, i la directora de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana.
Pradilla ha alertat que la xifra de persones amb llengua inicial catalana no ha parat de caure des del 2003, especialment a Catalunya; del 2003 al 2008 es van perdre 86.000 catalanoparlants inicials, i una dècada després la tendència ha continuat decreixent tot i que més moderadament, amb un 0,5% menys --11.000 persones--.
US SOCIAL DEL CATALÀ
La llengua per identificació és en un 47,3% el castellà, en un 36% el català i en un 8,5% altres; i la llengua habitual un 50,7% castellà, un 36,3% català i un 5,8% altres: "Les circumstàncies comunicatives dels nouvinguts fa que utilitzin més el castellà que el català, una perspectiva que marca un retrocés".
Per això, ha incidit que les polítiques lingüístiques hauran d'incidir en l'"ús social de la llengua catalana" si es vol que el català sigui idioma de cohesió grupal.
Segons dades generals de residents en la comunitat lingüística catalana, el 90,8% de la població diu que entén el català; el 64,3% declara saber parlar-lo; el 70,5% el sap llegir, i el 46,1% sap escriure'l, unes xifres que milloren a Catalunya amb el 94,3% que l'entén i el 80,4% que el parla.
SENTÈNCIES I NOU ESCENARI
L'informe assenyala l'"hostilitat política sense precedents" dels governs autonòmics de les Balears i Comunitat Valenciana, i recull les resolucions judicials que han afectat la llengua, especialment a l'àmbit de l'Ensenyament que han situat el català en una "clara minorització".
"A Catalunya les sentències han anat laminant el pes del català que, si bé no ho ha afectat en el conjunt, obre les portes a una afectació sistèmica cada vegada més gran", ha deplorat Pradilla.
També ha remarcat que l'informe del 2014 coincideix amb el final d'uns mandats i lideratges que "no s'han caracteritzat per l'amabilitat" en el tractament del català, i pronostica que els canvis de govern propiciaran una situació que serà molt millor de la que hi havia per al català.
