Actualitzat 08/10/2025 10:26

La medicina del futur a Catalunya: innovació i cooperació arreu del territori

El renovat Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, en el qual s'ha implementat un nou model d'atenció urgent
GENERALITAT DE CATALUNYA

El Govern projecta una salut compartida amb cooperació de diversos àmbits i descentralització

BARCELONA, 8 oct. (EUROPA PRESS) -

Catalunya està construint el seu futur sanitari, no només amb edificis i tecnologies, sinó amb una aposta per territorialitzar l'excel·lència mèdica i promoure la recerca.

El Govern treballa en la cooperació entre administracions, universitats i empreses per aconseguir una recerca capdavantera en salut, per transformar el sistema sanitari i per ser un motor que incrementi la inversió, generi ocupació i elevi l'impacte científic i social.

A més, ofereix ajuts i línies de finançament per a infraestructura R+D: construir, habilitar o ampliar edificis per a recerca d'excel·lència, amb l'objectiu d'atreure talent i promoure la transferència científic-industrial.

RECERCA EN MEDICINA DE PRECISIÓ

A Barcelona, el Govern ha donat llum verda a construir un edifici per a la recerca en medicina de precisió: aspira a ser la plataforma on es desenvolupin tractaments personalitzats i estudis d'avantguarda. Serà una de les claus de la Ciutadella del Coneixement i pretén consolidar Barcelona i Catalunya com a referents internacionals en recerca biomèdica.

El projecte, liderat pel Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), convertirà l'espai en un pol científic i tecnològic que atregui investigadors d'arreu del món i impulsi la recerca interdisciplinària i la innovació biomèdica. La iniciativa té la col·laboració d'institucions com l'Ajuntament de Barcelona, la UPF, i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que assumirà el lideratge científic del hub.

CAMPUS CLÍNIC-UB

També a Barcelona, avança el Campus Clínic-UB. S'ha constituït un consorci de governança i s'han aprovat estatuts que reuniran entitats com la UB, l'Hospital Clínic, la Generalitat i els ajuntaments implicats. També s'estan acabant els estudis funcionals i es prepara el pla director urbanístic. L'horitzó: que les obres comencin el 2030 i que funcioni des del 2035.

Per garantir una connexió eficient, el projecte inclou la prolongació de la línia L3 del Metro fins al campus per dotar-lo de mobilitat pública directa.

GIRONA: INTEGRAR SALUT, UNIVERSITAT I RECERCA

El Campus de Salut de Girona també pren forma, com a eix vertebrador entre Girona i Salt. El projecte preveu integrar el nou hospital de referència, espais universitaris, laboratoris i zones d'innovació en salut. El sòl previst és de 175.000 m2, amb 130.000 m2 classificats com a equipament i amb capacitat per construir-ne fins a 320.000.

És un projecte que "no té marxa enrere", com el va presentar el president Salvador Illa, i vol ser un impuls socioeconòmic de la regió, a més de ser peça clau en l'assistència sanitària.

CAMPUS VALL D'HEBRON

A Barcelona, el nou edifici del Vall d'Hebron Institut de Recerca, suma gairebé 17.000 m2 per acollir més de 2.000 professionals dedicats a recerca, innovació i docència en salut. Incorpora un ciclotró per a teràpies avançades, com la teràpia gènica, i és el primer pas en la transformació de la Vall d'Hebron en un referent europeu en recerca biomèdica.

El president Salvador Illa el va inaugurar defensant l'objectiu de construir els millors hospitals d'Europa i de recuperar l'ambició catalana de liderar la recerca i la innovació biomèdica, com a aposta institucional.

FORMACIÓ I PRESÈNCIA TERRITORIAL: EL PIRINEU

Al Pirineu ja ha començat el Grau d'Infermeria, amb 20 places inicials. L'imparteix la UdL, amb pràctiques clíniques a centres sanitaris de l'Alt Pirineu i l'Aran. La seu provisional és l'Institut de Tremp, mentre s'acaben les obres a l'Hospital Comarcal del Pallars.

Aquest pas suposa apropar la formació sanitària a zones llunyanes dels grans nuclis, evita fugues de talent i garanteix que la medicina del futur tingui una presència real arreu del territori.

Els projectes desplegats a Tremp i a Girona, sense oblidar Barcelona, són alguns exemples de la voluntat de descentralització, d'equitat territorial i de salut amb visió 2040.

Contador