MADRID, 24 febr. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ha subscrit avui un protocol de col·laboració amb 13 Comunitats Autònomes, per reforçar i impulsar les accions per a la conservació del trencalòs. L'acte de firma, en què també ha estat present el secretari d'Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, ha tingut lloc abans del començament de la Conferència Sectorial de Medi Ambient.
Les Comunitats Autònomes que han subscrit l'acord han estat: el País Basc, Catalunya, Galícia, Andalusia, Astúries, Cantàbria, la Rioja, Múrcia, Aragó, Castella-La Manxa, Navarra, Madrid i Castella i Lleó.
A través d'aquest acord, els signants manifesten la voluntat d'impulsar accions que contribueixin a reforçar la col·laboració i aplicació de les diferents iniciatives de conservació d'aquesta espècie. El trencalòs (Gypaetus barbatus) figura com a 'espècie en perill d'extinció' en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades i està inclòs a l'Annex I de la Directiva de les Aus.
Amb unes 130 parelles reproductores, Espanya és el país europeu amb més població de trencalòs, que habita al Massís Pirinenc, Aragó, Catalunya i Navarra.
Aquesta població està subjecta a diversos factors que en podrien condicionar, a curt i mitjà termini, la supervivència. Tot i el creixement continuat durant les últimes dècades, la relativament mida reduïda poblacional, el seva restringida àrea de distribució i la dificultat de l'espècie per colonitzar nous territoris la converteixen en una població vulnerable.
Davant d'aquesta situació, el protocol signat avui posa de relleu la necessitat de reforçar els programes de conservació que s'han aplicat amb èxit i potenciar la col·laboració amb l'Estat Francès, en el marc de l'Estratègia de conservació de la biodiversitat al Pirineu.
La firma d'aquest protocol, en el marc del Programa Life, suposa, en paraules del conseller castellanolleonès, "garantir que les parelles s'instal·lin, consolidin, procreïn" i, en conseqüència, avançar en la protecció d'una espècie en perill d'extinció.
L'acord constitueix un "compromís col·lectiu" per la conservació d'aquesta espècie i, pel que fa a Castella i Lleó, té com a marc d'actuació l'entorn del Parc Nacional de Picos d'Europa, "on els albiraments de parelles de trencalòs s'eleven a vint-i-quatre o vint-i-cinc, la qual cosa significa que estan niant i desenvolupant-se en aquest espai".
REINTRODUCCIÓ DE L'ESPÈCIE
Entre les accions proposades, es reforçaran l'aplicació, la col·laboració i suport mutu dels diferents programes i iniciatives de conservació del trencalòs existent a la Serralada Pirinenca, sota el marc orientatiu de l'Estratègia per a la Conservació del Trencalòs a Espanya i del Programa de Cria en captivitat, posats en marxa l'any 2000 i 2001, respectivament.
L'Estratègia Nacional per a la Conservació del Trencalòs a Espanya inclou també la recolonització de l'àrea de distribució històrica del trencalòs, si cal mitjançant reintroduccions o reforçament de poblacions.
En aquesta línia s'emmarca el projecte de reintroducció de l'espècie als Picos d'Europa, on es va extingir a mitjans del segle XX. Amb un pressupost d'1,5 milions d'euros, aquest projecte Life té una cofinançament de 1.061.936 euros de la Comissió Europea. El MAGRAMA, per la seva banda, aporta 154.000 euros a través de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals i de la Fundació Biodiversitat.
Setanta anys després de la seva desaparició, dos exemplars d'aquesta espècie s'han assentat a la vessant asturiana del Parc Nacional. En el marc d'aquesta estratègia, també es desenvolupa el projecte de reintroducció del trencalòs al parc Natural de Cazorla, Segura i Las Vilas (Jaén), àrea en la qual no hi ha hagut reproducció des de la dècada dels 80 del segle passat.
A més de reforçar aquestes iniciatives, el protocol subscrit proposa altres mesures per a la conservació del trencalòs. En el menor temps possible, es preveu portar a terme un projecte global de reintroducció a mitjà i llarg termini del trencalòs als massissos on es va extingir i en els quals resulti possible plantejar-ne la recuperació.
A més, es promou la conservació de la biodiversitat de les serralades espanyoles a través de la protecció i recuperació del trencalòs, com a espècie simbòlica d'aquests massissos muntanyosos i factor de valorització d'un territori i de creació d'oportunitats per al desenvolupament rural. Es dóna suport també a les pràctiques ramaderes tradicionals en els massissos muntanyosos espanyols, compatibles amb la conservació del trencalòs.
AIGÜES DEPURADES ABANS DEL 2015
La Conferència Sectorial de Medi Ambient s'ha traduït igualment en la "participació activa" de Castella i Lleó en una comissió que té com a principal comenda l'"agilitació" i "simplificació" administrativa perquè cap activitat econòmica amb garanties mediambientals es trobi amb obstacles per al seu desenvolupament, i a més la Comunitat tindrà el seu protagonisme a la comissió encarregada de seguir treballant en el Pla Nacional de Qualitat de les Aigües, amb l'horitzó temporal al 2015.
En aquest sentit, Silván, en declaracions recollides per Europa Press, ha recordat que actualment a Castella i Lleó el 97 % de la població té garantida la qualitat de les seves aigües, si bé ha invitat a fer un esforç més per donar cobertura el 2015 a la totalitat dels ciutadans.
"La Conferència Sectorial treballa en el present però amb les mires posades en el futur per la conservació de l'entorn natural garantint a més l'activitat productiva", ha subratllat Silván.
