Publicat 30/3/2019 12:08:57 +01:00CET

La matinada d'aquest diumenge s'avança l'hora per adaptar-la a l'horari d'estiu

La matinada d'aquest diumenge s'avana l'hora per adaptar-la a l'horari de veu
EUROPA PRESS

A les 2.00 hores seran les 3.00

MADRID, 30 mar� (EUROPA PRESS) -

La matinada d'aquest diumenge, 31 de mar, a les 02.00 hores seran les 03.00 hores i comenar l'horari d'estiu, que s'estendr fins a l'últim cap de setmana d'octubre, quan el rellotge tornar a l'horari d'hivern.

El canvi horari forma part de la Directiva Europea 2000/84CE que afecta tots els Estats membres de la Unió Europea amb l'objectiu d'aprofitar millor la llum solar a la tarda. Per tant, el canvi és obligatori i sempre es produeix en les mateixes dates i hores en el conjunt de la UE, de manera que no existeix la possibilitat que un Estat membre no apliqui aquest canvi d'hora. A Espanya, aquesta directiva es va incorporar a l'ordenament jurídic nacional mitjanant el Reial Decret 236/2002 d'1 de mar.

El canvi d'hora es remunta a la dcada dels 70, amb la primera crisi del petroli, quan alguns pasos van decidir avanar el rellotge per aprofitar millor la llum natural del sol i consumir menys electricitat en illuminació. Des de 1981 s'aplica com a directiva que es renovava cada quatre anys fins a l'aprovació de la Novena Directiva, del Parlament Europeu i el Consell de la Unió, al gener de 2001, que estableix el canvi amb carcter indefinit.

Tradicionalment, l'últim diumenge de mar és quan es realitza el canvi d'hora per adaptar-se a l'horari d'estiu pel qual a les 2.00 de la matinada, hora peninsular, s'avancen els rellotges fins a les 3.00 (la 1.00 de la matinada a Canries passar a ser les 2.00). El canvi es produeix de nou l'últim diumenge d'octubre, per adaptar-se a l'horari d'hivern pel qual a les 3.00 de la matinada els rellotges es retarden a les 2.00.

La Comissió Europea va presentar una proposta el passat estiu de 2018 per posar fi als canvis d'hora durant aquest any. Al principi, aquest 31 de mar anava a ser l'últim canvi d'hora que es realitzaria en la Unió Europea, per el Parlament Europeu ha demanat retardar fins el 2021 l'eliminació dels canvis d'hora proposat per la Comissió Europea.

Els Estats membres han de comunicar com a molt tard a l'abril de 2020 si es quedaran amb l'horari d'estiu o amb el d'hivern. Si opten per la primera opció, l'últim canvi d'hora tindr lloc al mar de 2021, mentre que el rellotge es canviar per última vegada a l'octubre de 2021 en aquells pasos que decideixin romandre en l'horari d'hivern. Malgrat la petició del Parlament Europeu, els Vint-i-vuit tornaran a debatre sobre aquesta qüestió al juny.

En el seu últim Consell de Ministres, el Govern espanyol ha decidit que Espanya mantindr el seu fus horari actual i canvi d'hora estacional encara que, en aquest últim cas, la qüestió es tornar a estudiar el 2021.

DUBTES SOBRE L'ESTALVI ENERGTIC

No obstant aix, el Ministeri per a la Transició Energtica ha adms que "no existeixen informes actualitzats ni experincies contrastades" que "permetin asseverar que el canvi d'hora porti associats estalvis energtics", més enll de les estimacions d'estalvi en illuminació de 300 milions d'euros que l'IDAE va realitzar "fa alguns anys".

El departament que dirigeix Teresa Ribera considera que "les noves exigncies d'eficincia energtica en illuminació, edificació i en els sistemes de climatització, han modificat significativament les dades que originalment es van utilitzar per calcular els estalvis energtics".

La Comissió d'Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu ha realitzat un informe elaborat per Sven Schulze, en el qual es puntualitza, segons indica el Ministeri, que "si bé els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis, aquests són marginals i no hi ha certesa que s'obtinguin en tots els Estats membres". "Enfront dels quals obtenen estalvis, estan els pasos que poden veure's afectats per un augment del consum d'energia", apunta.

L'informe també indica que pot haver-hi estalvis d'energia en illuminació, per que no és tan obvi que ocorri el mateix amb la calefacció, que podria fins i tot veure incrementat el seu consum. El document apunta, tal com assenyala Transició Ecolgica, que els resultats són difícils d'interpretar, ja que estan fortament influenciats per factors externs com la geografia, la meteorologia o el comportament dels usuaris.

També a Espanya es reprodueix l'esquema dels Estats europeus en qu la ubicació geogrfica i la climatologia són factors determinants perqu en unes regions el canvi horari suposi estalvis energtics i en unes altres no.

DIFERENTS POSTURES

En declaracions a Europa Press, el president de l'Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE), José Luis Casero --que forma part de la comissió d'experts posada en marxa a Espanya per estudiar aquesta qüestió així com la del fus horari-- ha reconegut que la decisió de retardar la mesura "era previsible" encara que ha lamentat que sigui "una llstima anar tan lent".

En qualsevol cas, Casero ha assenyalat que els treballs del grup d'experts estan d'acord en el fet que "cal prendre ja una decisió" i que l'altre debat passa per "quin ser el millor horari per a Espanya" que, com ha indicat, seria el d'hivern.

Per la seva banda, el físic de la Universitat de Sevilla, José María Martín Olalla, ha indicat, en ser preguntat per la demora a 2021 tant a nivell nacional com a europeu, que "dona la sensació que la Comissió Europea es va prendre l'assumpte massa a la lleugera, com si hi hagués un problema i calgués resoldre-ho immediatament".

"No veig que el canvi sigui necessari. El problema depn de la latitud i la d'Espanya no és la de Finlndia. Espero que la UE aprofiti la demora per prendre mesures amb més rigor", ha assegurat.