BARCELONA 6 maig (EUROPA PRESS) -
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha defensat aquest dilluns que el castellà tingui "rang d'oficialitat", de la manera que acabi determinant el Parlament, en el cas que Catalunya es convertís en un Estat.
Així ho ha dit el responsable de Cultura després de ser preguntat per aquesta raó a la presentació de l'Informe de política lingüística corresponent al 2011 al Parlament i acompanyat per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa.
"Al seu moment, el Parlament trobarà la manera de donar-li forma a la presència del català reforçant la seva normalitat definitiva. Això no es farà contra res ni contra ningú, com ha estat la tònica habitual a Catalunya", ha afirmat el conseller.
Ha apuntat que el català és la "llengua històrica dels catalans" i ha de ser la llengua oficial, si bé ha afegit que el castellà també és l'idioma d'una gran part de la ciutadania, pel que ha de tenir el mateix rang.
"Ningú lluita contra el castellà a Catalunya. Aquí tot el món vol que sigui patrimoni lingüístic", ha insistit Mascarell, qui ha manifestat que no voldria que es fes amb cap llengua el que s'ha fet amb el català.
En aquest sentit, ha explicat que si el català segueix viu després de 300 anys és perquè la societat catalana ha volgut que hi hagués, i ha acusat l'Estat, que "o no juga o juga en contra", que encara no s'hi hagi normalitzat del tot.
Després de detallar els diferents usos de la llengua i fer el camí de normalització progressiu i tranquil del català, Mascarell ha esmentat l'"adversitat permanent de les polítiques estatals i partits de l'Estat", que juguen a posar pals en les rodes al seu desplegament.
INCOMPLIMENT SISTEMÀTIC
Davant d'això, ha assenyalat que s'està incomplint sistemàticament l'article tres de la Constitució sobre la protecció de la riquesa de les llengües d'Espanya i ha titllat de "gairebé ofensiva" la permanent actitud de negació del català com a novena llengua d'Europa.
A més de les polítiques d'indiferència, ha apuntat, hi ha "polítiques explícitament contràries al desplegament del català", com per exemple les sentències judicials respecte al model d'immersió lingüística, contra la llei del cinema, del consum, entre d'altres.
També ha posat el focus en la "negació de la unitat dels territoris de parla catalana" per part de l'Estat, ironitzant sobre que s'inventi l'existència llengua balear o l'aragonès oriental, quan no hi ha cap científic que defensi aquest extrem.
Aquesta ofensiva contra la llengua no és conjuntural --pel procés sobiranista català-- sinó estructural, ha assegurat Mascarell: "És impropi que una riquesa tan extraordinària com la que representa el català per a l'Estat es mantingui com una realitat amb tanta voluntat de menysprear-la".
