Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 2 Abr. ([EUROPAPRESS]) -
L'autor saragossà Ignacio Martínez de Pisón ha rescatat la presència de jueus a l'Espanya dels anys 50, especialment a Melilla.
Ho ha fet a la seva història de família 'La buena reputación' (Seix Barral), el que respon a la curiositat que va sentir per un "racó d'Espanya que estava en la penombra".
Segons ha explicat en roda de premsa a Barcelona, li va cridar l'atenció que no s'hagués escrit sobre aquest assumpte: "És una zona desconeguda de la història recent", ha apuntat Pisón, que l'ha reivindicat com a una part de la història recent desconeguda malgrat que la cultura contemporània està plena de referències cinematogràfiques, televisives i literàries jueves filtrades per la cultura nordamericana.
"Nosaltres hem tingut també els nostres petits vestigis a la cultura espanyola", ha remarcat Pisón, que ha assegurat que el món jueu era per a ell bastant desconegut i hermètic, i que desconeixia l'existència de comunitats jueves a la península, i alhora ha remarcat que al Protectorat del nord d'Àfrica es permetia als musulmans jueus practicar la seva religió, mentre que a la Península no hi havia llibertat de culte.
En la novel·la, Samuel i Mercedes preveuen amb preocupació la imminent descolonització del Marroc i el retorn dels espanyols del Protectorat a la Península, i Pisón recrea com estaven organitzats en minories.
NOVEL·LES DE FAMÍLIA
Pisón ha confessat la seva debilitat per les novel·les de família i ha assegurat que volia explicar la història d'una herència de "com algú organitza les vides dels seus hereus, i imposa als seus fills i néts uns destins diferents".
Entre els personatges "hi ha alguna cosa bíblica", ja que reprodueix comportaments mítics de l'Antic Testament, i forma part de l'estructura atàvica dels comportaments familiars: "És moderna, recent, però el fons sembla l'Antic Testament".
Tot i això, mentre pensava en aquesta història va tenir l'ocasió de viatjar a Melilla, que li era desconeguda, i se li va presentar com un escenari per ubicar la història de la família, ha dit Pisón.
Melilla havia estat una fortalesa, i després va créixer com a ciutat, incloent un èxode de jueus del Marroc que fugien dels seus poblats i es van assentar a un barri: "És la història condensada de gran part del món", assegura Pisón, i enumera capítols com les potències colonials, la descolonització i l'entrada d'Espanya a la Unió Europea (UE).
Tot i que la tanca de Melilla no surt al seu llibre, la història té total vigència, ha defensat, ja que reflecteix la realitat entre l'opulència dels països rics europeus, i la misèria dels subsaharians.
CONFLICTE IDENTITARI
A més, versa sobre el sentiment identitari, ja que la projecció de l'Estat d'Israel el 1948 va motivar que molts jueus de Melilla se n'anessin a la seva pàtria, i molts viatgessin a la Península: "Hi ha xocs d'identitat i sentiment de pertinença", ha resumit Pisón, que posa a la novel·la Samuel, jueu de Melilla, com a marit de Mercedes, filla de militar, catòlica i peninsular.
La necessitat d'ella de recuperar la seva identitat genera una crisi conjugal i un viatge a Saragossa, passant per Màlaga, que més tard recorrerà de tornada la seva filla, Miriam, per recuperar a la inversa les seves arrels melillenques.
Segons Pisón, el seu personatge Samuel és un individu que tracta de distingir-se del grup al qual pertany rebutjant assemblar-se a cap estereotip, al contrari del que passa amb el nacionalisme català, ha assenyalat: "La melangia catalanista del 'fem pinya' és el major insult per a una persona que vol usar el seu intel·lecte".
Segons Pisón, la crisi ha generat una recerca de protecció dins de la tribu, el que ha donat lloc a un pensament tribal, on les persones queden reduïdes a membres sota les consignes del grup.
