BARCELONA 7 abr. (EUROPA PRESS) -
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha reivindicat el poble gitano com a "gran actiu" per a Catalunya i per a la seva societat, cultura i història, i ha lamentat les xifres d'exclusió social i abandonament escolar entre aquesta comunitat, que ha titllat d'inacceptables.
Ho ha dit aquest dimarts en declaracions a la premsa en el marc de la presentació de l'Estratègia Catalana del Poble Gitano 2026-2036, dotada amb 1 milió d'euros, que té per objectiu reduir les desigualtats socioeconòmiques que afecten el poble romaní i evitar que es repeteixin generació després de generació.
Martínez Bravo ha dit que la nova estratègia busca avenços "contundents i importants", amb un especial focus en l'eix educatiu, per revertir i impulsar les trajectòries educatives, i ha afegit que tota la societat es beneficia de la lluita contra l'exclusió.
En el seu discurs de clausura de l'acte, ha insistit en la necessitat de lluitar contra l'antigitanisme i ha lamentat que al Parlament s'hagin arribat a escoltar discursos contra la població gitana.
El disseny de l'Estratègia ha comptat amb contribucions de les conselleries d'Educació; Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Empresa i Treball; Igualtat i Feminismes; Interior i Seguretat Pública; Cultura; Justícia i Qualitat Democràtica, i Política Lingüística.
EDUCACIÓ I RACISME, PRINCIPALS REPTES
El vicepresident segon del Consell Assessor del Pla Integral Gitano de Catalunya, Manuel Fernández Cortés, ha destacat també l'educació com un dels reptes més importants.
"Els experts en educació i els polítics saben la dificultat que hi ha, i remuntar tot això és una de les coses més importants per a nosaltres", ha expressat.
Ha assenyalat a l'antigitanisme com "una de les bases que fa que el poble gitano no avanci, o que avanci molt lentament", i ha destacat el paper de les persones i entitats que porten generacions treballant en aquesta matèria i que entén que, sovint, no tenen el reconeixement que mereixen.
Ha alertat del perill de l'auge del racisme contra la població gitana, agreujat per les xarxes socials, i ha demanat que no es culpi tot un col·lectiu de les accions negatives d'una persona: "Si atribuíssim tots els mals d'aquesta societat a la població majoritària, com fan amb nosaltres, diríem que les guerres són cosa de paios".
PRIVACIÓ MATERIAL I TAXA D'ATUR
Catalunya compta amb 75.000 persones d'ètnia gitana, més de la meitat en "barris gitanos"; el 85% són protestants, i la participació electoral se situa en 4 de cada 10 persones.
El 60% de les llars gitanes a Catalunya es troben en situació de privació material; l'abandonament escolar arriba al 65%, i el 85% de persones gitanes afirma haver experimentat situacions de discriminació.
A més, la taxa d'atur entre la població gitana se situa en el 36%, 2,6 vegades més alta que la del conjunt de Catalunya; en el cas de persones d'entre 18 i 24 anys, 1 de cada 2 no treballa, i un 75% té uns ingressos familiars per sota dels 1.500 euros mensuals.
EDUCACIÓ
L'estratègia inclou reforços en l'àmbit educatiu, amb recursos addicionals en centres amb alta concentració d'alumnat gitano, així com programes específics de suport i mentories amb referents gitanos, entre altres.
Es desplegarà el Pacte contra la segregació escolar, es formarà el professorat per treballar la diversitat cultural a l'aula i s'impulsarà la figura del promotor escolar.
OCUPACIÓ, SALUT I HABITATGE
El Govern reforçarà la formació professional, establirà aliances amb empreses i facilitarà itineraris d'inserció laboral més estables, així com impulsarà mesures per combatre les barreres en l'accés al mercat de treball i acompanyarà els marxants per accedir a subvencions des del Consorci de Comerç, Artesania i Moda.
Promourà la salut mitjançant l'accés als serveis sanitaris i la participació comunitària, es crearan programes i protocols de prevenció sanitària per a entitats gitanes i es crearan punts d'assessorament comunitari en matèria d'habitatge en zones prioritàries.
ANTIGITANISME
El pla incorpora també actuacions per combatre i prevenir situacions de discriminació a la població gitana, i reforçar els mecanismes de detecció i resposta institucional, i tractarà de connectar l'oficina de víctimes de discriminació racial o ètnica amb les entitats gitanes.
També està prevista la creació de la Casa de la Cultura Gitana, concebuda com un espai de "reconeixement, visibilització i promoció" de la cultura i la identitat gitana, i es promocionarà i reconeixerà la llengua pròpia.
GÈNERE I RELIGIÓ
L'estratègia reforçarà el reconeixement del feminisme gitano i la dona gitana, impulsarà projectes d'empoderament de dones gitanes i buscarà visibilitzar referents LGBTI dins de la comunitat gitana.
En matèria religiosa, s'establiran reunions bianuals i acompanyaments entre la Direcció General d'Assumptes Religiosos de la Generalitat i l'Església de Filadèlfia i el Secretariat Diocesà de Pastoral Gitana.
