CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL
MADRID 20 març (EUROPA PRESS) -
L'actor Mario Gas dirigeix 'El concierto de San Ovidio', una "paràbola" sobre l'amor, el desamor, el poder i la lluita de classes escrita per Antonio Buero Vallejo, que produeix el Centre Dramàtic Nacional (CDN) amb la col·laboració de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i que romandrà en cartell del 23 de març al 20 de maig al Teatre María Guerrero de Madrid.
El director d'escena, vinculat a Barcelona, ha afirmat aquest dimarts durant la presentació, que ha tingut lloc a la seu de la RAE, que aquesta obra és una "tragèdia contemporània" que, "com tota obra bona", llança "moltes fletxes", entre les quals es troben l'amor i les "lluites de poder".
Aquesta obra es desenvolupa en un hospici del París de 1771, on Valindin, un negociant, aconsegueix que la monja que regenta la institució permeti que sis captaires cecs puguin tocar instruments musicals a la festa de Sant Ovidi. Malgrat les aparences, el que vol Valindin és ridiculitzar-los i treure profit econòmic de la situació.
Mario Gas ha destacat la vigència d'aquesta obra, que mostra una societat "dividida" i una "esclavitud solapada pels de dalt, que no deixen que els de a baix ressorgeixin". "El veritable poder no surt, està fastiguejant com ho fa ara", ha indicat Gas, qui ha ressaltat així mateix que "segueix havent-hi classes" i que "les elits cada vegada són menys i guanyen més".
Quant al text de l'obra de Buero Vallejo, el director ha indicat que està "molt poc tocat" i sempre amb el consentiment de la família. "Tot text pertany a una conjuntura. Hem espuçat amb respecte cosas que ell també hauria fet", ha dit Gas, qui ha assegurat que no s'ha alterat el "conflicte" dels personatges ni els "moments dramàtics".
Per al director d'aquesta producció, la generació dels anys 40 i 50 hauria de ser "revisitada", tal com ho fan "contínuament" els anglosaxons amb la seva història teatral. "Aquí ens n'oblidem una mica", ha dit Gas, qui ha admès així mateix que les "vicissituds" actuals del teatre, tant en el plànol públic com en el privat, compliquen la posada en escena d'obres amb més d'una desena d'actors.
L'"HERÈNCIA" DE BUERO VALEJO
Per la seva banda, el director de la RAE, Darío Villanueva, ha assenyalat durant aquesta presentació que aquesta posada en escena és "molt oportuna" i ha destacat la necessitat de reposar els "grans textos del teatre espanyol" perquè considera que "no convé que es perdi l'herència important d'un dramaturg com Buero Vallejo".
No obstant això, ha indicat que recorda de manera "agredolça" una "escena tràgica" de la seva posada en escena en 2003, en què un conjunt d'escolars van riure.
El director adjunt del Centre Dramàtic Nacional (CDN), Ángel Múrcia, ha indicat que amb la posada en escena d'aquesta obra es col·loca Buero Vallejo en el lloc que mereix per reconèixer la seva obra.
Quant a la posada en escena, l'escenògraf francès Jean-Guy Lecat ha explicat que "més que un decorat, es tracta d'un espai polivalent" per "conjuminar les diferents accions" i les "arts vives", en el qual "no s'emmascara el joc dels actors". Segons ha assenyalat, en la seva primera lectura d'aquesta obra li va sorprendre la "unió" entre la comèdia, el drama i la tragèdia.
