Actualitzat 23/10/2018 19:28

Mario Casas estrena 'El fotògraf de Mauthausen':"Cal tenir respecte per tot el que van lluitar els nostres avantpassats"

Mario cases en El Fotògraf de Mauthausen
QUIM VIVES

MADRID, 23 oct. (EUROPA PRESS) -

L'actor Mario Casas interpreta a Francesc Boix a 'El fotògraf de Mauthausen', un dels 7.000 presoners espanyols que van estar captius en el camp de concentració nazi d'Àustria des del 1940 fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Una pel·lícula amb la qual Casas aspira a homenatjar aquells espanyols que van lluitar per aconseguir els privilegis d'avui dia".

"No hem d'oblidar el que aquesta gent va lluitar. Oblidem les coses molt ràpid perquè vivim en una societat que va a dos-cents per hora. Però molts dels nostres besavis, avis o fins i tot pares van estar en aquests camps de concentració i no podem oblidar-ho. Els devem respecte pel que van fer per nosaltres", ha expressat en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de l'estrena de la cinta, aquest divendres 26 d'octubre.

Mauthausen va ser el camp de concentració dels espanyols -a més d'altres països- durant la Segona Guerra Mundial. Requerit per les autoritats alemanyes per determinar la destinació dels presoners, el Govern de Francisco Franco va replicar que no existien espanyols més enllà de les fronteres espanyoles. Per això, els republicans exiliats a França van ser traslladats a Mauthausen, i aquí se'ls va classificar amb el triangle blau dels apàtrides.

Un dels eixos de la vida en aquest camp era la pedrera de granit en la qual treballaven els presoners fins a la seva mort per extenuació. Enmig de tot aquest context fosc, l'espanyol Francesc Boix va treballar com a fotògraf dins del camp i, d'amagat dels nazis, va anar guardant i recopilant els negatius dels crims que cometien els alts càrrecs de les S.S. Així, durant els Judicis de Núremberg (20 novembre 1945 - 1 octubre 1946), aquests negatius van ser proves indispensables per culpar els dirigents.

L'actor ha expressat que "li sembla una barbaritat" remetre's només algunes dècades enrere i pensar que "van ser capaços de fer el que van fer" i de "tancar a gent, torturar-la i matar-la per un pensament i ideologia diferent".

A més, ha precisat que per al paper va haver d'aprimar-se i estar a dieta diversos mesos abans de començar a rodar, amb l'objectiu de transportar l'espectador a aquest univers.

En aquest context, ha matisat que "més enllà" de la càrrega dramàtica que té la història, a la pel·lícula, dirigida per Mar Targarona, han volgut plasmar "la rebel·lia i el carisma especial" amb la qual explicava Boix, i com a través del seu "do per guanyar-se a la gent" va ser capaç de fer història en els citats judicis.

Així mateix, ha recalcat que el punt de vista del que es parteix en aquesta cinta podria tenir com a referència el film 'La vida és bella', una de "les seves favorites", un viatge per un camp de concentració "des d'un lloc una mica més amable" i homenatjant "la lluita d'aquestes persones".

"Boix va ser l'únic espanyol que en els judicis de Nurenmberg va acusar als dirigents nazis i els va assenyalar un a un. És una història forta, però he intentat donar-li aquest punt dolç i aquest somriure perquè al final es faci menys amarga", ha indicat per afegir que anima al públic a quedar-se fins al final de la pel·lícula perquè que apareixen les referències i documents originals que demostren "que tot això va ser real".

Casas ha destacat així "la picardía" del fotògraf i la seva "intel·ligència", a més de parlar idiomes com el català, l'espanyol, francès, polonès i alemany.

"Mentre feia això era capaç de robar-te la cartera sense que te n'adonessis, i en aquest cas, al costat de diversos dels seus compatriotes, va ser capaç de robar els negatius--ha relatat-- negatius que han permès veure les barbaritats que van fer".

NOVES GENERACIONS AMB "GANES DE JUSTÍCIA"

Per la seva banda, Targarona ha assenyalat que "ha convidat a tots els partits polítics" a l'estrena de la pel·lícula amb l'objectiu de "fer reflexionar" sobre la necessitat de "dialogar i pactar" en un moment social convuls.

"La meva generació amb la Constitució, veient pactar a Carrillo amb Fraga, va decidir deixar enrere aquest tema. I ara les noves generacions suposo que tenen ganes de justícia", ha indicat per afegir que, "potser" moltes de les ferides causades per la Guerra Civil "encara no han estat tancades".

Per a ella, explicar aquest tipus d'històries pot servir "per harmonitzar l'ambient" i ajudar a "conviure amb gent amb idees diferents".

"Crec que que és important explicar això perquè no se sap que va haver-hi espanyols en els camps de concentració. En general s'enfoca a l'holocaust jueu, però també em semblava important que els espanyols sàpiguen que també va haver-hi espanyols aquí", ha afegit.

Targarona ha relatat que van començar amb el projecte fa més de quatre anys --documentant-se a través de documentals i llibres com els de Carlos Hernández o Benito Bermejo-- i que "han anat notant" com en els últims anys s'ha anat forjant un corrent artístic que advoca per parlar de l'ocorregut en la Guerra Civil i en la Segona Guerra Mundial, cosa que, en la seva opinió, també es deu al fet que "ha passat el temps suficient" com per poder parlar d'això.

"En el mateix Mauthausen no hi ha cap placa que digui que va haver-hi dones obligades a prostituir-se, i potser no va haver-hi cap placa perquè aquelles dones, quan va acabar la guerra, van dir: que s'oblidi tot. No obstant això ara ha passat el suficient temps com per dir: això va passar. I ara potser si que haurien de posar aquesta placa", ha conclòs.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés