"Amb cada canvi de llei educativa perdem una oportunitat"
BARCELONA, 3 gen. (EUROPA PRESS) -
La filsofa Marina Garcés proposa en el seu llibre 'Escola d'aprenents' (Galxia Gutenberg) repensar l'educació des del punt de vista de l'aprenent: substituir la pregunta 'Com volem educar' per 'Com volem ser educats'.
En una entrevista a Europa Press, ha explicat que pretén assenyalar "la parcialitat del punt de vista" de com educar, perqu aix només ho pot respondre qui se situa en la posició d'educador.
En canvi, ella proposa "descobrir-se mentre que els aprenents ho fan uns dels altres", i no delegar únicament sobre els docents la implicació en l'aprenentatge.
El llibre fa una crida a la participació ciutadana, ara que la societat travessa "violncies de molts tipus: social, econmica, immobiliria o ambiental, en qu la devastació i la destrucció del planeta i del teixit social recau sobre les vides amb més desigualtat, més assetjament, més futurs trencats", davant del qual es deixa l'escola com l'únic element de contenció, diu.
L'autora és molt crítica amb "el capitalisme cognitiu de les oportunitats": cada alumne és un potencial en qu invertir provoca una guerra de cervells que es projecta a les escoles i que es tradueix en una lgica productivista, explica.
Garcés veu amb bons ulls el debat sobre les tendncies educatives dels últims anys, com l'aprenentatge per projectes, per alerta que no es poden tapar debats més profunds: "El problema és quan el debat metodolgic es converteix en el debat pedaggic, com si el que estigués en joc a l'educació fos si ensenyem asseguts o en moviment, més collaboratiu o més magistral".
El llibre inclou un capítol a quatre mans amb el seu professor de piano, Abel Castelló, amb qui Garcés indaga en la seva experincia d'alumna a l'edat adulta: "Acompanya moltes de les reflexions que faig al llibre, que no es fan des del punt de vista del qui ja sap, sinó des de l'atreviment a no saber, que és la part fonamental de l'aprenentatge, com la relació fonamentada amb la vida i els altres".
EDUCACIÓ I PANDMIA
Malgrat no centrar-se en la pandmia, el llibre no és immune a la situació generada per la Covid-19: "Ens espantem més del que ens hem acabat trobant" en l'mbit educatiu, perqu l'escola no ha estat ni un focus de contagis ni un fracs pedaggic, diu.
Garcés ha destacat la seva preocupació pels estudiants de batxillerat, universitat i formació professional, que s'estan educant a distncia en una edat d'obrir-se al món: "Una joventut que continua confinada, allada i segregada en la seva convivncia entre iguals potser és la que pagar de manera més greu les conseqüncies d'aquesta etapa".
LLEIS EDUCATIVES
Quan li han preguntat pels canvis en la legislació educativa, per la nova Llei orgnica de modificació de la LLOI (LOMLOE), la llei Celaá, ha lamentat que Espanya fa "quatre dcades que té la mateixa llei d'educació. Fonamentalment no ha canviat res: canvia la llei i no canvia el sistema".
"Quines lleis s'escriurien des de la pregunta 'Com volem ser educats', amb un procés lent, capa d'escoltar i rebre demandes, propostes i aprenentatges del sistema educatiu?", ha plantejat Garcés, i ha criticat que normalment no s'escolta als diferents integrants del món docent, que no només són professors.
"Amb cada canvi de llei educativa perdem una oportunitat", segons la filsofa, que recela que hi hagi un govern disposat a afrontar una transformació profunda ara que, segons ella, els dirigents volen tenir resultats cada cop en terminis més curts i els mitjans busquen més la polmica que la reflexió.
MODEL LINGÜÍSTIC
Marina Garcés ha defensat el model lingüístic de l'escola catalana, sobre el qual una sentncia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat un ús mínim del castell del 25%.
"No cal ser lingüista o filleg; només fer un tomb pel carrer, per comprovar que l'ús social del catal est a anys llum del que seria un predomini sobre el castell", i a més ha recordat les histries d'integració i acolliment en les successives onades d'immigració a Catalunya.
