Publicat 01/11/2014 11:21

Marian Izaguirre traça la imperfecció de la maternitat a 'Els passos que ens separen'

Marian Izaguirre en Trieste (Italia)
EUROPA PRESS

"Estem genèticament preparats per ser feliços", defensa

TRIESTE (ITÀLIA), 1 nov. (de l'enviada especial d'EUROPA PRESS, Natalia Costa) -

L'autora bilbaïna Marian Izaguirre travessa les inconveniències de la maternitat i explica com aquesta "no és perfecta" en la seva última novel·la, 'Els passos que ens separen' (Lumen), una història d'amor entre una dona eslava i un barceloní en els anys 20 ambientada sobretot a Trieste (Itàlia).

Amb dues trames, la novel·la explica la història de Salvador i Edita, que s'entrecreua amb l'episodi viscut entre el mateix Salvador cinquanta anys més tard i una jove, Marina --en un relat situat en els anys 70 de Barcelona, Menorca i novament al país italià--.

"Els meus personatges no són mares felices que van a comprar jaquetetes de punt blau, a vegades les mares surten del paritori i no volen tornar a tenir un fill mai més, tot i que això se'ls passi als 15 dies", ha apuntat Izaguirre en una entrevista d'Europa Press.

Tot i que ella mateixa té dos fills i assegura que són el millor de la seva vida, Izaguirre defensa en les seves pàgines que "la maternitat no és una cosa perfecta ni edulcorada, sinó quelcom tenyit de conflictes i dolors".

No en va, les gairebé 400 pàgines de la novel·la estan poblades de dones preses d'una època sense llibertats --fins als anys 70 del segle XX--: abandonaments, suïcidis, renúncies i indecisions maternals orienten la història: "La maternitat també és això, tot i que la gent no ho digui", ha expressat.

"Volia centrar-me en els anys 70: en aquesta innocència d'una època que estaves desitjant treure-te-la de sobre com si fos una pell de serp", ha explicat respecte a la trama més actual.

Per a Izaguirre, l'Espanya d'aquell temps en la qual ella va ser jove representa el país de la falta de llibertats, sense una llei de l'avortament, i on sí existia "una espècie de club de la permissivitat social: no eres jove i modern, si no practicaves el sexe lliurement".

L'altra línia --la història d'amor entre l'eslava Edita i el barceloní Salvador--, respon a la seva voluntat de parlar sobre el que passa amb els enamoraments quan el camí no és pla: malgrat estar casada, Edita s'enamora de Salvador, el que l'obliga a renunciar a una part molt important de la seva vida.

Tot i això, després d'això s'amaga un missatge positiu segons el que les persones són capaços de "pactar amb la vida i carregar amb la responsabilitat de les decisions, donant-los la volta", ja que totes aquestes decisions cal saber-les gestionar, insisteix.

FELICITAT INSTINTIVA

"Estem genèticament preparats per ser feliços", ha comentat l'autora, que afegeix que cal molt poc per lluitar per aquesta meta, i que és una cosa gairebé instintiva que s'aconsegueix pactant amb un mateix i amb els altres, a més de fugir d'allò negatiu, nefast i hostil.

Segons ella, no intenta parlar de gent feliç, "sinó de gent que ho ha passat malament però ha sabut remuntar", un tema que li preocupa realment: explicar com creu que es pot arribar a aquest estat d'ànim.

El pes de la Història també es fa sentir de la mà de les convulsions feixistes en una ciutat molt particular: Trieste, que va pertànyer a l'Imperi Austre-hongarès i que suscita interrogants com "el fet que el feixisme en tot Itàlia tingués com a enemics els comunistes, mentre que a Trieste fossin els eslaus".

Una de les claus d'aquesta novel·la és la seva estructura, la més complexa de les que Izaguirre s'ha atrevit a usar, ja que entremescla mirades, èpoques i narradors: "M'ho passo bé amb això. Porto 25 anys publicant novel·les treballant amb fils temporals".

"M'he sentit fent coses noves", ha explicat l'autora que, tot i que ha usat moltes vegades el passat i el present alhora, en aquesta ocasió ha experimentat amb alguna cosa més: els personatges no estan explicant la història, sinó que l'estan pensant.

La seva creativitat narrativa ja té un horitzó pròxim: "Em ronda pel cap fa temps un personatge femení. Sé qui és", i, tot i que a uns mesos vista no té previsió de poder materialitzar aquesta història, ja sap que aquesta dona viu a França i que l'envolten moltes vinyes, ha avançat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés