"És necessari acompanyar al temps i no oposar-s'hi", defensa
BARCELONA, 5 juny (EUROPA PRESS) -
La balladora María Pagés arribarà al festival de Peralada el 20 de juliol amb l'estrena a Catalunya de la coreografia flamenca 'Una Oda al temps' sobre la permanència, l'eternitat i el que és efímer, en una reivindicació de la naturalesa com a ens global.
En roda de premsa aquest dimarts, ha destacat que l'obra està relacionada amb la naturalesa de la qual els éssers humans es desenganxen per la seva vida frenètica: "L'ésser humà és molt pretensiós i vanitós, com si no en fóssim part i sotmeses a ella".
Ha dit que la naturalesa és enorme i superior, i no la tenim en compte, sinó que la maltractem: "Vivim totalment sense cap cura i atenció al temps", i encara que ha avisat que l'obra no és ecològica, sí que proposa un recorregut per les estacions, el so dels ocells, el dia i la nit i els estels.
Pagés ha agregat que es tracta d'una oda al mateix temps que recorre la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern, una mirada molt relacionada amb les matemàtiques, carrera que va estudiar la balladora i també el seu pare: "Les matemàtiques són a la vida, i a la dansa està molt present".
La balladora, que va estrenar aquesta peça als Teatres del Canal de Madrid al novembre, ha destacat que ha estat un treball intens hereu de la seva peça de 2011 'Utopia', que va deixar el pòsit d'una idea d'eternitat i elevació.
Ha destacat que els vuit balladors --que apareixen descalços, amb bata de cua i mantó-- i els set músics "estan impressionants" en la peça, que també reflexiona sobre el pas del temps com a part de la vida.
EL TEMPS, UN APRENENTATGE
"El temps no el pots agafar ni parar, ni aprendre. És un aprenentatge", ha dit la balladora, que quant al pas del temps ha aconsellat que és necessari acompanyar-lo i no oposar-s'hi.
Ha destacat que "el temps et regala l'experiència i és el gran valor de la vida", i és cosa especialment important en l'art, on ha considerat que l'ànima, amb els anys, és més experta i més rica.
En l'escenari, un pèndol es mou des del principi marcant el temps com un metrònom i com un sol, i els ballarins apareixen amb els peus nus sabatejant, i tant la llum com la música, la coreografia i l'atmosfera traslucen aquest interès per naturalesa i temps.
La balladora sevillana ha viatjat últimament a Taiwan, Madrid, el Japó i Pamplona girant amb diferents peces amb la seva companyia de 29 membres, i ha assegurat que un projecte personal és molt difícil de mantenir: "Que et preguntin què vas a fer ja és un senyal que t'estan donant suport", ha resolt.
