BARCELONA, 3 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora xilena María José Viera-Gallo acaba de publicar 'Tu también eres extraña' (Anagrama), una novel·la en la qual narra la seva infància a Roma (on la seva família es va establir fugint de Pinochet) en la qual retrata l'exili "domèstic, desproveït d'èpica política".
En una entrevista amb Europa Press, ha explicat que encara que la novel·la no és una crònica autobiogràfica, i hi ha elements d'autoficció, el seu objectiu era no mentir ni exagerar: "Gairebé tot és real, veritable. Aquí on el record s'esfuma entra la reconstrucció de la narradora. Però és com apuntar al fet que això va haver de ser així".
"El llibre és una manera de retornar-li la paraula a un moment, a un passat que no la tenia, almenys. És un àlbum familiar, com els fotos que no traiem", ha apuntat.
La família de Viera-Gallo va haver d'exiliar-se a Itàlia el 1973, on van viure fins que ella tenia 14 anys, i assenyala que ara, en ser mare, ha anat reconectant amb aquest període: "Quan una és mare, torna a ser filla".
CONTRADICCIÓ I "ESTRANYAMENT"
La "mirada de l'un altre" apareix de forma recurrent en el llibre, en particular durant la infància a Itàlia, en la qual els nens li pregunten de forma oberta i directa, fins i tot violenta, per l'àmbit familiar.
"Els nens són inquisidors. Fan preguntes directes, i això em va cridar l'atenció. La idea que algú pugui arribar i preguntar coses. Per què això, per què l'altre... Els nens no tenen filtre", relata, afegint que el llibre va ser a punt de cridar-se 'Les preguntes'.
Per a l'autora viure en l'exili va suposar una "contradicció" en sentir-se diferent i estranya a Itàlia, d'una banda, però sentir que ha de donar les gràcies perquè, almenys, la seva família està viva.
Així mateix, els qui van poder exiliar-se, de vegades, eren vists en tornar Xile com uns privilegiats: "Quan jo vaig tornar em feien sentir culpable d'una cosa que no sabia el que era".
"Una vida no és una sola vida, són moltes vides. Hi ha moltes vides en una vida. El que jo sí volia retratar eren trossos d'aquesta vida marcades justament per l'estranyament, pel de sentir-se una mica fora", ha sintetitzat.
BARREJA CULTURAL
La vida de l'autora, com la de molts 'fills de l'exili', està marcada per la barreja de cultures: Viera-Gallo admet que encara llegeix amb més facilitat en italià, però que alhora sent que ho té oblidat, i la seva germana petita, nascuda i criada a Roma, no té l'espanyol com a llengua materna, per la qual cosa també defensa "desmitificar" el bilingüisme.
En el llibre juga també un paper destacat el menjar i la música: "Volien crear una manera de mantenir la cultura, l'origen la nació".
L'EXILI FEMENÍ
Explica que durant l'exili la seva mare, autodeclarada feminista, reia amb les seves amigues del "lloc secundari" que tenien les dones en l'exili i acabava parlant poc en les reunions.
"És molt fàcil explicar l'èpica del meu pare i els seus amics en la seva lluita per recuperar la democràcia i tot el que van fer. Però m'interessava més narrar allò domèstic, la meva mare a la casa. Això és l'exili femení, domèstic, desproveït d'èpica política", ha assegurat.
