La guanyadora del Premi Pla parla de "tornar a comenar tenint en compte el viscut"
LLEIDA, 7 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora lleidatana Maria Barbal ha narrat una recerca de la felicitat de manera "quotidiana" a través d'una relació de maduresa a la novella 'Tndem' (Destino), guanyadora del Premi Josep Pla 2021, ha explicat l'autora en una entrevista d'Europa Press.
"Parla de tornar a comenar, per tenint en compte el que ja s'ha viscut", i els dos protagonistes prenen conscincia que en algun moment de les seves vides s'han abandonat o rendit, i han pensat que ja no els tocava ser felios.
"Aparentment és una histria intranscendent", per toca assumptes importants i explora la capacitat humana d'expulsar pensaments i fets rutinaris per deixar-se portar per la vida.
UN TNDEM
Barbal (Tremp, 1949) ha explicat que els dos personatges protagonistes estan lligats a un dolor que han anat arrossegant: en el cas d'ell, un d'antic i profund; en el cas d'ella, té més a veure amb la seva feina i el seu matrimoni, i a estar atrapada en una situació que la frena.
"Vénen de situacions diferents, per conflueixen en el mateix desig de viure plenament": per aquest motiu el títol suggereix que els protagonistes s'ajudaran per deixar-se portar i viure plenament.
Barbal ha dit que el moment vital dels protagonistes és també el seu, motiu pel qual en el seu entorn veu gent en situacions semblants: "Fan activitats que omplen el que abans omplia la seva activitat laboral, les relacions familiars es van fent petites", i ha afegit que també veu com amb els anys van acumulant vincles i pensaments que frenen la seva capacitat de viure plenament.
NATURALITAT
Barbal veu un misteri quotidi en la manera de conixer-se aquests personatges, i així és com es coneixen les persones, segons ella: "No sabem res de l'altre; no en sabem ni el nom. Després tenim una conversa, després caminem un tros junts un dia", per la qual cosa considera molt natural la manera en qu entren en la vida de l'altre.
També veu molt natural i flut el procés creatiu, comparat amb altres experincies seves: "És curiós, perqu jo sóc una persona de confecció lenta", ha dit, i ha afegit que normalment parteix d'una documentació, perqu el context histric és molt important, per en aquest cas de sobte se li va aparixer el protagonista masculí, Armand, d'una manera molt fluda.
DUES VEUS
En el llibre apareixen les veus dels dos protagonistes en parallel, que acosten el lector "al nucli argumental més poderós": apareix primer la d'Armand, que Barbal defineix com molt espontnia, i després apareix una veu més llunyana, en tercera persona, de la protagonista Elena.
En el cas d'ella, ha dit que segurament el personatge no li va sortir d'una manera tan natural, sinó que va ser més aviat per contrast del que havia imaginat sobre ell.
Va acabar la novella al 2015, després d'un any de feina; la va recuperar dos o tres anys més tard, i, en parallel, escrivia una novella "completament diferent", que segurament es publiqui l'any que ve.
