Publicat 07/02/2021 11:09CET

Maria Barbal parla sobre la recerca de la felicitat de manera "quotidiana" a la novel·la 'Tàndem'

L'escriptora Maria Barbal, guanyadora del Premi Josep Pla amb 'Tàndem'
EUROPA PRESS

La guanyadora del Premi Pla parla de "tornar a començar tenint en compte el viscut"

LLEIDA, 7 febr. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora lleidatana Maria Barbal ha narrat una recerca de la felicitat de manera "quotidiana" a través d'una relació de maduresa a la novel·la 'Tàndem' (Destino), guanyadora del Premi Josep Pla 2021, ha explicat l'autora en una entrevista d'Europa Press.

"Parla de tornar a començar, però tenint en compte el que ja s'ha viscut", i els dos protagonistes prenen consciència que en algun moment de les seves vides s'han abandonat o rendit, i han pensat que ja no els tocava ser feliços.

"Aparentment és una història intranscendent", però toca assumptes importants i explora la capacitat humana d'expulsar pensaments i fets rutinaris per deixar-se portar per la vida.

UN TÀNDEM

Barbal (Tremp, 1949) ha explicat que els dos personatges protagonistes estan lligats a un dolor que han anat arrossegant: en el cas d'ell, un d'antic i profund; en el cas d'ella, té més a veure amb la seva feina i el seu matrimoni, i a estar atrapada en una situació que la frena.

"Vénen de situacions diferents, però conflueixen en el mateix desig de viure plenament": per aquest motiu el títol suggereix que els protagonistes s'ajudaran per deixar-se portar i viure plenament.

Barbal ha dit que el moment vital dels protagonistes és també el seu, motiu pel qual en el seu entorn veu gent en situacions semblants: "Fan activitats que omplen el que abans omplia la seva activitat laboral, les relacions familiars es van fent petites", i ha afegit que també veu com amb els anys van acumulant vincles i pensaments que frenen la seva capacitat de viure plenament.

NATURALITAT

Barbal veu un misteri quotidià en la manera de conèixer-se aquests personatges, i així és com es coneixen les persones, segons ella: "No sabem res de l'altre; no en sabem ni el nom. Després tenim una conversa, després caminem un tros junts un dia", per la qual cosa considera molt natural la manera en què entren en la vida de l'altre.

També veu molt natural i fluït el procés creatiu, comparat amb altres experiències seves: "És curiós, perquè jo sóc una persona de confecció lenta", ha dit, i ha afegit que normalment parteix d'una documentació, perquè el context històric és molt important, però en aquest cas de sobte se li va aparèixer el protagonista masculí, Armand, d'una manera molt fluïda.

DUES VEUS

En el llibre apareixen les veus dels dos protagonistes en paral·lel, que acosten el lector "al nucli argumental més poderós": apareix primer la d'Armand, que Barbal defineix com molt espontània, i després apareix una veu més llunyana, en tercera persona, de la protagonista Elena.

En el cas d'ella, ha dit que segurament el personatge no li va sortir d'una manera tan natural, sinó que va ser més aviat per contrast del que havia imaginat sobre ell.

Va acabar la novel·la al 2015, després d'un any de feina; la va recuperar dos o tres anys més tard, i, en paral·lel, escrivia una novel·la "completament diferent", que segurament es publiqui l'any que ve.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés