Creu que molts votants tenien "por" d'una dona negra com a presidenta
BARCELONA, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora canadenca Margaret Atwood ha publicat en castell el llibre de relats 'Perdidas en el bosque' (Salamandra), i ha assegurat, després de la victria del candidat republic Donald Trump en les eleccions als Estats Units: "No crec que anem cap a Alemanya el 1935".
En una concorreguda roda de premsa telemtica, ha volgut donar un missatge d'esperana: "No és moment per tirar-se d'un pont, no hi ha res perdut. Hi ha molta gent als Estats Units que no estar disposada a encaixar un tipus de dictadura".
Atwood s'ha mostrat convenuda que si Trump va a la deriva els mateixos republicans no el podran fer suport, encara que s'ha preguntat si "hi ha gent que pot posar crcol a aquest personatge", i s'ha mostrat expectant davant del que la població nord-americana és capa de suportar i no és capa d'encaixar.
L'autora de 'El cuento de la criada' s'ha preguntat si els Estats Units es dirigeixen cap a un tipus de "dictadura hitleriana" amb Trump, cosa que dubta, per que aix dependr de si es pot creure en tot el que diu el mandatari nord-americ perqu al seu judici menteix molt.
Atwood ha dit que la campanya ha estat breu per a la candidata demcrata Kamala Harris, i s'ha mostrat convenuda que "molta gent, incloses dones, tenia por d'una presidenta dona, particularment d'una presidenta dona negra".
Ha afirmat que la victria de Trump també té unes implicacions que "no són bones" per a Europa, i ha considerat que provocar ansietat, sobretot en la població propera a Ucrana.
ORWELL
'Perdidas en el bosque' es compon d'una quinzena de relats en els quals l'escriptora tracta temes com les relacions familiars, el matrimoni, la prdua i el significat de viure en parella, i un d'ells és una conversa impossible amb l'escriptor George Orwell a través d'una médium.
Atwood ha afirmat que va quedar molt impactada quan va llegir per primera vegada 'Rebellió en la granja' i després amb '1984', que comparteix amb la seva 'El cuento de la criada' la pregunta de com seria una societat totalitria i un cert "missatge d'esperana" en els seus finals.
Ha dit sentir-se igual de cmoda escrivint novella que contes, ha sostingut que totes les formes artístiques tenen uns patrons amb variacions, i ha afirmat que "s'aprenen moltes coses" mentre s'escriu un llibre.
"DILUVI" DE DISTOPIES
Preguntada per les distopies i les utopies, ha dit que al segle XIX totes les utopies pensaven que el futur anava a ser millor, per que aix va canviar amb la I i II Guerra Mundial i la bomba atmica, que ja planteja un futur que "no anava a ser tan brillant i falaguer".
Ha afirmat que ara hi ha un "diluvi" de distopies, sobretot relacionades amb el canvi climtic en un moment en qu veu que molts joves estan alarmats amb l'escalfament global.
