EUROPA PRESS/FESTIVAL DE CINE
BARCELONA 8 oct. (EUROPA PRESS) -
El director Manuel Martín Cuenca reivindica que "violència no és una cosa divertida com molts cineastes pensen" en la seva quarta i última pel·lícula, 'Caníbal', protagonitzada per Antonio de la Torre en el paper d'un sastre caníbal, on destaca més la normalitat del criminal que el seu costat escatològic, i és, sobre de tot, una història d'amor.
"Hi ha molt de cinisme en el cinema actual i molta banalització i espectacle", ha lamentat el director en roda de premsa als cines Boliche de Barcelona, on ha criticat que les subvencions culturals s'atribueixin per rendiment econòmic a pel·lícules que intenten ser espectaculars, i usin "quatre trets" i violència com una cosa divertida.
Cuenca narra una història de suspens protagonitzada per De la Torre i l'actriu romanesa Olimpia Melinte, amb la participació dels actors andalusos Alfonsa Rosso i Manuel Solo, en una història inspirada en la novel·la de l'escriptor cubà Humberto Arenal, tot i que amb nous elements i un guió totalment original, per la qual cosa la novel·la ha estat només "un punt de partida".
La història s'ambienta a la Granada actual i gairebé no té escenes canibalístiques, sinó que és més un relat de la normalitat del personatge com a símptoma dels temps actuals: "És l'empremta d'aquest moment. El cinema negre arriba en moments convulsos de corrupció moral", ha explicat el director.
Cuenca ha reafirmat així el seu interès pels personatges al límit, retrat del qual permet reflectir el que passa en el present: "El que exerceix el mal de veritat, sigui una nació o un individu, ho fa des de la seva legitimitat, sense sentiment de culpa", ha remarcat.
"Si Alemanya no hagués perdut la Segona Guerra Mundial, no hagués tingut sentiment de culpa sobre l'Holocaust", ha sostingut el director, que intenta posar davant dels ulls de l'espectador un protagonista sense culpa, com un nazi esmorzant els seus ous ferrats abans d'anar al camp de concentració com qualsevol altra persona, ha dit.
La religió i els seus ritus ocupen un lloc destacat al film, acompanyant un discurs ple de "culpa, redempció, sacrifici, bé, malament, perdó i amor al proïsme", ha explicat Cuenca, per a qui la litúrgia reprodueix el que li succeeix a l'ésser humà més que plantejar respostes, a més de mantenir-se present a la societat espanyola, malgrat que aquesta es crea molt moderna, ha dit.
PRIMER PAPER EN CASTELLÀ
Melinte ha assegurat que allò més difícil del seu paper ha estat rodar en castellà, ja que ha hagut d'aprendre aquest idioma per portar a terme el seu paper, tot i que també ha destacat la dificultat de les seqüències rodades a Sierra Nevada, quan tenia uns deu quilos més de pes de l'habitual per al paper.
A més de l'escena clímax, De la Torre ha destacat la dificultat de convertir-se en sastre per a aquest film --per al que va tenir l'assessorament del madrileny Octavio Hernández-- així com la necessitat de no transmetre emocions -va emular a un lleopard: "Sembla tranquil, però et pot donar una urpada en qualsevol moment"--.
La pel·lícula s'ha presentat en el Festival Internacional de Cinema de Toronto i en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, rebent el Premi a la Millor Fotografia.
