BARCELONA, 27 gen. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor valencià Manuel Baixauli recrea en la seva última novel·la, 'La cinquena planta' (Proa), la paràlisi total que va patir l'autor dies després d'haver escrit 'L'home mansucrit', experiència que desgrana amb altes dosis de misteri i fantasia, malgrat que tots els esdeveniments estan basats en la realitat.
En roda de premsa a Barcelona, l'autor ha explicat que un dia sortia del cinema i va sentir un lleuger formigueig en els peus, que va anar escalant fins a prendre tot el seu cos, i deixar-lo completament paralitzat, "com una pedra" durant 42 dies infinits víctima de la Síndrome de Guillain-Barré.
Tot i això, el centre en el qual va ingressar no tenia servei de rehabilitació, i el van enviar a un antic sanatori de cinc plantes, que recorria diàriament, llevat d'una inaccessible i misteriosa cinquena planta, que tenia fins i tot el botó de l'ascensor esborrat.
Després d'aquesta experiència i malgrat recuperar-se totalment van haver de transcórrer uns anys en els quals l'autor no volia ni parlar de la seva malaltia perquè li portava records dolents, obsessions que es ramificaven i malsons "fantasmagòrics", però tot això va acabar confluint en una primera versió caòtica d'aquesta novel·la.
Una de les grans conclusions de l'escriptor després d'aquesta experiència, és que la felicitat es troba en gestos tan senzills com respirar i beure un got d'aigua: "No és el que imaginem", ha reiterat.
NO SÓN UNES MEMÒRIES
Baixauli va haver de reorganitzar-la amb la construcció d'un mapa, i diverses pintures, i ha acabat donant amb la versió que desitjava: una que partia de fets autobiogràfics sense ser unes memòries de la seva malaltia, ha explicat.
"Tinc la sensació que no ho he escrit, sinó que m'ha succeït", ha explicat l'autor, que ha aclarit que no es tracta d'una versió literal de la seva malaltia, sinó que són fragments que s'intercalen i s'interroguen entre ells, en una conjugació en la qual també hi ha contes i fotografies.
Es tracta d'una història de ficció en la qual també intervenen elements de misteri de la cinquena planta del sanatori que "voluntàriament molts ignoraven", així com la vivència del pitjor moment de la vida de Baixauli, qui assistia a converses entre infermeres i doctors, algunes molt banals i plenes d'indiferència cap a ell.
"La immobilitat és molt dolorosa, i els metges només vénen cada tres hores", ha relatat l'escriptor, que ha criticat la dictadura de les màquines mèdiques que només xiulen quan no hi ha constants vitals, però que no transmeten a les infermeres la sensació de dolor.
